Cerca de crítiques

Enquesta

Òpera de director

12/5/2010 |

 

Programa: Der Rosenkavalier, d'Strauss. Dir.: Michael Boder.

Lloc i dia:Gran Teatre del Liceu

Després d'una comèdia convertida en drama, el Liceu va programar una Komödie für Musik fidel a les llums i ombres imaginades per Strauss i Hofmannsthal. La producció d'Uwe Eric Laufenberg no ofereix cap reflexió profunda sobre Der Rosenkavalier, i la translació a uns vagues anys 50 no aporta cap novetat significativa (tampoc fa mal), però l'espectacle rutlla amb fluïdesa i l'escenografia de Christoph Schubiger ofereix un bon marc, sobretot amb els lluentons de nou-ric de la mansió de Faninal i l'ambient sòrdid en què es construeix el decorat de la gran xarada de Mariandel.

Ara bé, si un títol depèn de forma decisiva de la batuta, aquest és Der Rosenkavalier. Michael Boder va imposar uns temps vivaços, de comèdia àgil i desenfrenada, que es relaxaven amb fruïció en els rumiaments de la Mariscala o les queixes d'Ochs. A algun vals li va faltar una mica de cintura i sensualitat, però el titular de la casa, a més d'aconseguir un notable rendiment de l'orquestra, va graduar de forma magistral el culminant trio del tercer acte, fins a una catarsi sadollant.

Sophie Koch va reivindicar el protagonisme de l'obra amb un Octavian sensacional, de timbre càlid i expansiu, completat per una Mariandel trapella. A la Mariscala de Martina Serafin li pot faltar una dosi de vellut a la veu, però no la noblesa en el fraseig ni la flexibilitat per dosificar un instrument poderós. Ofèlia Sala va ser una Sophie cristal·lina, d'agut més afermat en el tercer acte que en el segon, tot i que la fusió de les tres veus femenines no fos l'òptima, mentre que a Peter Rose cal agrair-li que el seu Ochs fos fatxenda sense necessitat de caure en la farsa. Si les comèdies es caracteritzen pel final feliç, aquí en vam tenir una prova: no hi va haver cap xiulet.

Xavier Cester
Avui