Cerca de crítiques

Enquesta

Preguntes amb resposta i sense

11/5/2010 |

 

Programa: OBC, N. Luganski, piano. Dir: E. Martínez Izquierdo

Lloc i dia:L'Auditori

El nord-americà Charles Ives (1874-1954) personifica la modernitat musical i admira constatar que la inquietant Unanswered question data de 1906. Sobre un fons immutable de les cordes -el cosmos- sonen la pregunta que fa set cops una trompeta llunyana i els intents cada cop més frisosos i balbotejants d'unes flautes per contestar-la. A la traducció de Pregunta sense resposta seria preferible la de Pregunta no contestada, perquè el problema de la humanitat rau en la incapacitat de trobar una resposta existencial, no en la seva impossibilitat.

L'OBC i Martínez Izquierdo van oferir una lectura digníssima centrada en la categoria de Mireia Farrès. Va seguir la Tercera simfonia de Joan Guinjoan, Sincrotró Alba, escrita pensant en la instal·lació de Cerdanyola del Vallès. Tres moviments extraordinàriament ben escrits que configuren un formidable concert per a orquestra més que una vera simfonia. Guinjoan (Riudoms, 1931) s'ha inspirat en l'acceleració de partícules subatòmiques i en l'espectacularitat del circuit i l'obra expressa fascinació pel seu potencial i els reptes que plantejarà. Una obra sàvia que juga amb la atonalitat i l'atomització sonora i sembla polemitzar amb Ives. Agrairia un primer moviment més concentrat i fascina al calmo central i als espectaculars finals.

La resposta de l'OBC va ser òptima, cosa que no es pot dir de l'acompanyament al Concert núm. 2 de Rakhmàninov, brut, sorollós, poc organitzat. Una llàstima perquè el tocava el formidable Nikolai Luganski, un dels grans, en una lectura cerebral, directa i contundent que defugia l'ensucrament retòric cercant la puresa essencial. Un gran triomf personal.

Xavier Casanoves Danés
Avui