Cerca de crítiques

Enquesta

Amb la veu n'hi ha prou

XXXIII Festival de Música Antiga de Barcelona

10/5/2010 |

 

Programa: Cancionero de Sablonara pel quartet vocal La Colombina

Lloc i dia:L'Auditori

Si es vol seguir bé el Festival de Música Antiga cal donar-li prioritat ja que ofereix molts concerts i recitals. Han estat de gran nivell les actuacions de L'Arpeggiata amb les Vespro de la Beata Vergine de Monteverdi; de Stile Antico, un fabulós conjunt britànic de dotze veus en un programa de comiat del Renaixement; del conjunt Accordone oferint la modalitat de recitar cantant, i de La Colombina, del qual parlarem avui. Cal remarcar també dues aportacions: la del Cor Madrigal, amb un concert d'autors catalans com Cererols, Ireneu Segarra, Bernat Vivancos i Joan Baptista Comes, i la del Cor de Cambra i Conjunt d'Antiga de l'Escola Superior de Música de Catalunya.

 

Centrant-nos en La Colombina, es va crear el 1990 i va prendre el nom d'un cançoner del segle XV conservat a la Biblioteca Capitular Colombina de Sevilla. Format per Josep Cabré, baríton, i Josep Benet, tenor, ben coneguts per la seva dilatada experiència i col·laboradors de diferents formacions i enregistraments, compten amb dos elements joves: la brillant soprano Raquel Andueza i el contratenor José Hernández Pastor. No fa gaire van editar un disc extraordinari, Las Ensaladas, sobre compositors del país aplegats en una edició de 1851 a Praga a cura d'un nebot de Mateu Fletxa, un dels autors i cèlebre per dues de les seves ensaladas, El Fuego i La Bomba. Amb quatre veus són increïbles els matisos, les harmonies, la unció i l'atreviment del qual fan gala. Així com hi ha versions que han amplificat aquestes músiques, La Colombina les ha reduït al mínim necessari amb el valor afegit de l'austeritat de mitjans, o sigui la música quasi nua.

El recital versava sobre composicions del primer quart del segle XVII aplegades pel copista de la capella reial espanyola Claudio de Sablonara. El conjunt, que va començar amb alguna petita vacil·lació, és va anar afermant oferint-nos moments i passatges deliciosos. Les músiques estaven bastides unes sobre textos anònims –quina delícia el De la vista celoso, unes seguidilles amb eco– i d'altres sobre poemes de Góngora, Vélez de Guevara o atribuïts a Lope de Vega i Hurtado de Mendoza. Tot un altre caire tenien les del mestre de capella català Joan Pau Pujol. El concert va acabar amb el preciós romanç de Juan Blas de Castro Desde las torres del alma. Dues propines van correspondre als aplaudiments del públic. Ens em vam anar amb l'ànima neta, amb la satisfacció d'haver gaudit d'una vetllada plena de bon gust i amb l'orella sorpresa plena de mots d'altres èpoques que ens parlaven del Tajo, del Moncayo, de Lucinda i de Galatea...

jordi maluquer
El Punt