Cerca de crítiques

Enquesta

El gran escultor

25/4/2010 |

 

Programa: Katia Michel, piano. Cicle Joventuts Musicals

Lloc i dia:L'Auditori

El temps, aquest gran escultor. Així s'anomena un llibre de Yourcenar i això es va notar durant el recital de Katia Michel a la Sala Oriol Martorell. És evident la maduració de la jove pianista, que es mostra en possessió d'un bagatge tècnic consolidat i una forta personalitat en commemorar Schumann (1810-1856) i Albéniz (1860-1909). Del compositor català va oferir la Suite española (de 1886), tocada amb una magnificència, un control de la forma, un sentit del color i un bon gust que la converteixen en la premonició d'Iberia. Quan Albéniz allibera una mà de la conducció melòdica, una evidència constant, les subtileses harmòniques i rítmiques anticipen la genialitat. Ens cal aquest Albéniz abans d'Albéniz, per dir-ho manllevant el títol d'un enregistrament de la pianista de culte que és l'exquisida Sira Hernández.

Schumann va plasmar la bipolaritat del seny i la rauxa en l'antagonisme d'Eusebius i Florestan a les Danses de la Confraria de David op. 6 i la pianista s'hi va llançar imbuïda d'una juvenil fogositat. L'obra s'ha de construir alternant pinzellades de dues tonalitats d'un mateix color i que se'n pugui distingir el contrast fins a un punt d'imbricació. Katia Michel satura prematurament la doble perspectiva amb escreixos de so, però el cisell del temps equilibrarà la complementarietat essencial dels personatges i revaloritzarà la personalitat d'Eusebius amb resultats encara més colpidors.

Ha mort l'amic Francesc Taverna-Bech, el compositor més subtil, un crític de referència i un caràcter que dissimulava una gran calidesa. Fa poc escoltàvem una obra seva al mateix lloc i la seva absència va ser fortament sentida.

Xavier Casanoves Danés
Avui