Cerca de crítiques

Enquesta

Bach hedonista

21/4/2010 |

 

Programa: Bach. Missa en si menor. Dir.: Jordi Savall.

Lloc i dia:L'Auditori

Aquesta Pasqua ens hem quedat sense cap de les Passions de Bach, però en pocs dies hem pogut escoltar dues lectures d'una altra obra magna del compositor alemany, la Missa en si menor. La temptació és forta per definir com a catòlica la versió oferta per Jordi Savall davant la visió luterana de Frieder Bernius. Seria, tanmateix, una forma simplista de resumir les diferències, tècniques i estètiques, entre dues lectures amb efectius vocals i instrumentals similars. La impecable lògica del discurs del director alemany on forma i fons anaven de bracet va donar pas en el músic català a una visió més disgregada, una successió de bons moments que no van acabar de sumar.

La plasticitat de la matèria sonora, els perfils arrodonits i les superfícies brillants van dominar sobre la tensió dramàtica. Un Bach més bell que profund, més hedonista que espiritual, com va quedar dolorosament evident en un Crucifixus intranscendent o un Sanctus anodí. Un cop més, la qualitat dels membres de Le Concert des Nations va ser un atot gens menyspreable, així com la unanimitat de les veus multinacionals reclutades per la Capella Reial de Catalunya, si bé l'equilibri era millorable i en els passatges de més densitat polifònica o de melismes més fulgurants el resultat era més aviat una pasteta inintel·ligible. A més, la idea d'assignar alguns números a un cor de solistes funcionava millor en teoria que en la pràctica. Justament, l'element més discret van ser els solistes, amb més d'un decalatge amb l'orquestra (cert que Savall no se'ls mirava gaire), i unes veus que semblaven estar a quilòmetres de distància. Ara bé, potser algunes de les deficiències apuntades tenen una causa més simple: estar assegut en un dels llocs de pitjor acústica de L'Auditori.

Xavier Cester
Avui