Cerca de crítiques

Enquesta

Una viola diferent

21/4/2010 |

 

Programa: Kashkashian, bcn 216

Lloc i dia:Auditori

Programa: Obres de Ken Ueno, György Kurtág i Matan Porat per la violista Kim Kashkashian i la percussionista Robin Schulkowsky. Obres de Giacinto Scelsi i Betty Olivero pel grup Bcn216 dirigit per Ernest Martínez-Izquierdo i, en aquesta darrera obra, amb la col·laboració de la violista citada.
Lloc i dia: ECM Barcelona i temporada BCN a l'Auditori (Barcelona). 16 d'abril.
 

L'Edition Contemporary Music (ECM) celebra enguany el seu 40è aniversari i el promociona en una sèrie de cinc concerts en col·laboració amb l'Auditori en la seva segona temporada a Barcelona. El que comentem avui com que comptava també amb el grup Bcn216 s'entrecreuava amb la pròpia temporada d'aquest grup i es va traduir amb una molt bona entrada a la Sala Oriol Martorell.

 

La primera part va estar confiada a la violista Kim Kashkashian que amb la percussionista Robin Schulkowsky van interpretar dues obres que elles mateixes havien encarregat a dos joves compositors, el japonès Ken Ueno, resident als Estats Units, i l'israelià Matan Porat. El primer també DJ i vocalista i el segon reputat pianista. Les obres s'havien de referir a les mans i uns textos de Basho, Kafka i Sexton, recitats preferentment, en una pronúncia molt d'anglès americà, per la percussionista. Eren obres delicades, tranquil·les, que en tot cas provocaven per la quantitat de recursos de percussió, un magatzem d'instruments, i pel poc ús que se'n feia de cadascun d'ells. Enmig, una obra del més conegut compositor romanès, György Kurtág, però que en aquest cas es distingia poc de les altres dues. El so de la viola i la precisió de la percussionista van impressionar en totes les peces.

La segona part va començar amb una obra de Giacinto Scelsi, que, com condicionat pel seu cognom, és una música molt etèria que cal en tot cas retrobar en una altra sensibilitat que la que va exercir el grup Bcn216 que es va lluir, en canvi, en Neharot, Neharot, de la compositora també israelita Betty Olivero. L'obra la va dedicar precisament a Kim Kashkashian i parla més aviat del drama dels conflictes on, segons la compositora, «no hi ha mai ni vencedors ni derrotats», en tot cas patiments.

Un al·licient complementari davant de tants músics vestits de negre va ser la indumentària acolorida dels components del Bcn216. Hi vam veure noies que semblaven sortides de quadres de Casas, Rusiñol o Warhol. I algun Rodin o el mateix concertino que semblava un cardenal auster i influent dels que es poden veure retratats al museu d'Urbino. Si en les noves tendències es presenten els concerts amb l'afegiment audiovisual no cal refusar, com en aquest cas, el simplement visual.

jordi maluquer
El Punt