Cerca de crítiques

Enquesta

Dones traïdes

1/4/2010 |

 

Programa: La vida breve / Cavalleria rusticana. Dir.: Lorin Maazel.

Lloc i dia:Palau de les Arts (València)

La passió a flor de pell uneix les protagonistes de La vida breve i Cavalleria rusticana, dues dones abandonades sense miraments. Giancarlo del Monaco accentua l'obsessió mortífera de Salud i Santuzza deixant-les permanentment en escena, la primera tancada en els murs rugosos de la seva ment, desvariejant, la segona amagada en un cau, com la criatura excomunicada que és. El director italià recrea la pulsió tràgica de dos títols excel·lents veïns de programa, i si l'òpera de Falla (en una nova producció de València) està dominada pel roig sang, la de Mascagni (en el muntatge del Real) és d'un blanc marmori on ressalta encara més el negre fúnebre de la comunitat.

L'expectació era elevada per Jorge de León, recent triomfador al Chénier de Madrid. Si el seu Paco va ser magnífic, el seu Turiddu va ser espectacular. La veu és gran, amb un centre de tint baritonal i un agut explosiu. Seria desitjable una major diversificació de les dinàmiques, però el tenor canari és un cantant a seguir. Cristina Gallardo-Domás va posar tota la carn a la graella en una Salud de punyents accents, mentre que la desesperada Santuzza d'Anna Smirnova, com el seu partenaire, va tendir al monovolum (al fort permanent).

Lorin Maazel no va facilitar les coses als cantants. Lent és un terme simplista per definir el seu estil actual, però és la realitat. Si en Falla, la morositat va redundar en una accentuació dels elements afrancesats de la partitura, en Mascagni hi va haver risc seriós de col·lapse del discurs. Però de cop i volta apareixien rampells genials que deixaven clavat en la butaca, com el final, esfereïdor, de Cavalleria. I cal rendir-se a l'evidència: l'orquestra del Palau, amb el seu titular, sona com mai.

Xavier Cester
Avui