Cerca de crítiques

Enquesta

Local, global

3/3/2010 |

 

Programa: La núvia venuda, de Smetana. Dir.: T. Netopil.

Lloc i dia:Palau de les Arts (València)

L'òpera va ser, al segle XIX, una eina més en el procés de construcció de la identitat de molts països. Smetana i La núvia venuda serien, així, paradigmes de la categoria d'òpera nacional que alguns no necessiten i d'altres no tenen. Prop d'un segle i mig després de l'estrena, ja no cal sobrecarregar d'intencions l'obra, sinó gaudir-la pel que és: una innocent comèdia sentimental servida per una partitura guspirejant banyada per múltiples aires de dansa que va més enllà del color local per tenir un atractiu global.

Daniel Slater ha avançat l'acció al temps de la Txecoslovàquia sota jou soviètic, fugint així del tipisme de postal, però caient en la monotonia del decorat únic (un envelat). El possible element repressor d'un matrimonier carregat de medalles com un capitost del partit únic i els seus ubics ajudants queda aigualit per l'àgil recreació d'una comunitat amb ganes de festa.

Sabina Cvilak (Marenka) i Ales Briscein (Jeník) van ser una equilibrada parella protagonista, la soprano eslovena trobant el to just de patetisme a l'ària del tercer acte, el tenor txec compensant la blancor del timbre amb un cant ferm. Vladímir Matorin va aportar un cabalós instrument a l'expansiu Kecal, però va ser Vicenç Esteve qui va robar les escenes on apareixia l'entranyable babau de Vasek. La direcció de Tomás Netopil va ser electritzant, una mica rígida també, i va propiciar mínims desajustos en l'excel·lent Orquestra de la Comunitat Valenciana. Una formació que ja ha anunciat successor per a Lorin Maazel a partir del curs 2011-12: Omer M. Wellber. El canvi de model és radical, perquè d'una superestrella es passa a una batuta poc coneguda, que mai ha dirigit a València, i de 29 anys. L'obsessió pels directors joves també és un fenomen global.

Xavier Cester
Avui