Cerca de crítiques

Enquesta

Disfressar el tòpic

27/2/2010 |

 

Programa: Carmen, de Bizet. Dir.: Elio Orciuolo

Lloc i dia:Teatre La Faràndula (Sabadell)

Carmen. The movie, per què no? Una flor no fa estiu, i, tot i les aparences, el nou muntatge de l'òpera de Bizet no vol dir que Mirna Lacambra s'hagi rendit amb armes i bagatges al regietheater més trasbalsador. La reescriptura de l'argument al programa de mà tampoc ens ha d'enganyar: en el fons, vam tenir el mateix de sempre -gitanes, toreros, soldats, una mica de flamenc-, disfressat en el rodatge d'una pel·lícula. La proposta de Carles Ortiz, a qui es pot adjudicar el títol oficiós de director resident dels Amics de l'Òpera, va rutllar sense gaires problemes, tot i que per moments la coherència interna grinyolava: la relació real entre els protagonistes no va quedar prou establerta, i al segon acte vam tenir una presa única que desafiava la de La soga, de Hitchcock. A més, la divisió del decorat en dues parts limitava molt els moviments. Per contra, la conversió de la desfilada del quart acte en una première amb catifa vermella va ser enginyosa.

Sanya Anastasia va ser una Carmen volcànica, de veu rotunda en el greu i l'agut, i amb dosis no sempre ben dosificades de vulgaritat, que va dominar sense problemes el José hieràtic d'Eric Salha, servit per una veu prou ferma, tot i que no gaire atractiva. Les bones intencions en el fraseig de la Micaëla de Montserrat Martí van ser traïdes per un timbre àcid, mentre que l'Escamillo d'Ismael Pons va exhibir un agut petulant. Elio Orciuolo va adoptar temps urgents que vorejaven l'apressament, més favorables a l'adrenalina dramàtica que al lirisme, però costa acceptar l'ús encara dels desacreditats recitatius de Giraud. Comptat i debatut, una Carmen de bon nivell que demostra que, encara que el tòpic es vesteixi de seda, tòpic es queda.

Xavier Cester
Avui