Cerca de crítiques

Enquesta

Regne musical

18/2/2010 |

 

Programa: Le Concert des Nations, Dir.: Jordi Savall.

Lloc i dia:L'Auditori

Situada entre la grandeur de Lluís XIV, el Rei Sol, i el destí decapitat de Lluís XVI, la figura de Lluís XV queda una mica enrere en l'imaginari popular. Un dels principals focus d'activitat musical, que va molt més enllà de l'era de l'amant de Madame de Pompadour, va ser els Concerts Espirituels que aplegaven el bo i millor de la producció orquestral i vocal europea. Jordi Savall va centrar la seva atenció en aquest cicle de concerts amb un programa fins a cert punt sorprenent.

En l'àmbit d'una sola sessió és lògic que no es pugui donar una imatge cabal de les obres interpretades davant la bona societat parisenca, però només incloure una obra francesa per tres de Telemann i una de Corelli suposa una òptica un punt esbiaixada, per més que el prolífic compositor alemany tingués en la música gal·la un dels seus múltiples referents. El comentari, tanmateix, es desactiva davant la qualitat de les obres escollides i les conegudes bondats interpretatives de Le Concert des Nations.

Més eficaç quan és primus inter pares que quan es limita a dirigir, Savall va donar una nova lliçó de virtuosisme i elegància en la Suite en re major per a viola de gamba i cordes, de Telemann. Le Concert des Nations es va beneficiar del lideratge impulsiu i fantasiós d'Enrico Onofri, tot i que l'acústica va ofuscar els fulgurants intercanvis del Concerto grosso op.6 núm.4, de Corelli. No deixa de ser irònic que la més apropiada sala de cambra de L'Auditori sigui petita per al poder de convocatòria de Savall, i que la simfònica sigui massa gran, però, tot i així, la seva fidel parròquia va celebrar com es mereix l'explosió de ritme i color dels intermedis i danses de Les indes galantes, de Rameau, que tancaven, ara sí amb pur accent francès, la vetllada.

Xavier Cester
Avui