Cerca de crítiques

Enquesta

Gentileses al Palau

12/2/2010 |

 

Programa: Cor de l'Escolania de Montserrat, i Orquestra de Cadaqués i recitador, dirigits per Sir Neville Marriner

Lloc i dia:Palau de la Música

Programa: Obertura i música d'escena del Somni d'una nit d'estiu, op. 21 i 61 de Felix Mendelssohn per a solistes, cor de l'Escolania de Montserrat, i Orquestra de Cadaqués i recitador, dirigits per Sir Neville Marriner
Lloc i dia: Festival de Peralada al Palau de la Música (Barcelona). 9 de febrer

Com ja va reflectir El Punt de dimarts en la seva crònica, els cors de l'Orfeó Català, Cor de Cambra del Palau i la Jove Orquestra Nacional de Catalunya van oferir un concert d'agraïment als socis de l'Orfeó, patrocinadors i mitjans de comunicació pel suport que havien donat a l'etapa que s'ha iniciat després de la crisi soferta. D'un concert de bona voluntat –àdhuc el director Antoni Ros Marbà hi va actuar desinteressadament–, poca cosa cal dir-ne sinó és per agrair els ànims i la bona disposició dels qui el van oferir. En tot cas, van presentar una imatge entusiasta però artísticament tradicional, com el que sempre s'ha fet. Des del vestuari femení fins al repertori. Amb totes les virtuts i tots els aspectes millorables. En tot cas, només novetats subtils com la d'un director de la casa que ens va comentar que era la primera vegada que cantava El cant de la senyera amb col·laboració orquestral. Esperem d'aquí a un any canvis d'imatge i de contingut. Cal obrir finestres.

 

La segona gentilesa es va produir dimarts al vespre, en què el Festival de Peralada va voler arrencar a Barcelona, donant-nos un tast del que serà a l'estiu i presentant-nos tres dels programes ja tancats i també volent fer acte de presència en aquesta confiança renovada en la nova gestió del Palau. La peça remarcable de la funció va ser l'obra de Mendelssohn El somni d'una nit d'estiu. Normalment aquesta obra, en comptes de l'obertura i dotze escenes, s'interpreta en forma de suite amb l'obertura i cinc fragments. La presentada, amb la direcció de Sir Neville Marriner, era completa i, a més, s'hi intercalava part del text de l'obra de Shakespeare per fer-la més entenedora. El narrador, Jordi Dauder, amb bella veu, s'hi va esforçar i l'Escolania de Montserrat va posar veu innocent i somiadora a les fades. És interessant que aquest cor no es limiti a les prestacions de música sacra. L'Orquestra de Cadaqués, sàviament dirigida, va sonar molt bé i amb fluïdesa. Una escaient il·luminació va treure partit de l'escenari del Palau.

La sessió va tenir una primera part en què l'orquestra va tocar l'obertura Les Hèbrides op. 26, també de Mendelssohn, i va aportar la novetat d'una nova interpretació de Tres responsoris de Narcís Casanoves(1747-1799) a càrrec de l'Escolania de Montserrat i amb un grup orquestral de la mateixa Orquestra de Cadaqués, dirigits tots per Marriner. Van sonar estranys uns responsoris del XVIII dirigits, sense unció i amb una visió molt clàssica, quan potser n'hauríem pogut sentir-ne una altra de més italianitzant i flexible. Tal vegada la que dirigeix el mateix Bernat Vivancos, director musical des del 2007 de l'Escolania, en un CD d'immediata aparició. Vivancos, que, com a compositor, és un alquimista del so, deu portar una idea amb el projecte artístic de l'Escolania, ja que en comptes de sonar clara i brillant com és comú en els cors infantils, canta com amb sordina, amb un so que tira als sons mitjans de la flauta de bec.

Jordi Maluquer
El Punt