Cerca de crítiques

Enquesta

La distància d'un concepte

9/2/2010 |

 

Programa: S. Khatxàtrian, violí. O. Simfònica de Bamberg. Dir: J. Nott.

Lloc i dia:L'Auditori

La Simfònica de Bamberg va ser fundada el 1946 i n'han tingut cura Keilberth, Stein Jochum, Blomstedt i, ara, l'anglès Jonathan Nott. Aquesta llista egrègia explica la profunditat i l'esclat d'una orquestra de segona divisió centreeuropea, i la diferència qualitativa amb qualsevol de la nostra latitud és tan profunda com eteri el pes dels conceptes. Recordem que va venir a Barcelona el 1955 per servir aquell Festival Wagner-Bayreuth de tan fausta memòria.

Nott, també vinculat a l'Ensemble Intercontemporain, és un grandíssim director i ho va demostrar tant en els terrabastalls, glorificacions i entotsolaments d'una shakespeariana Cinquena de Mahler com en els intents de reinstaurar l'ortodòxia quan Serguei Khatxàtrian, violinista armeni (1985) guanyador del concursos Sibelius i Reina Elisabeth, disseccionava el Concert de Beethoven anorreant-ne la correlació tempo-forma amb cura minimalista del detall. Un metge diria que la microcirculació aclaparava la pròpia musculatura. Va atomitzar l'obra confonent manierisme amb personalitat i el públic el va ovacionar segurament per la increïble bellesa del so extret a l'Stradivarius Lord Newlands. El resultat va ser admirable en la llibertat de les cadències -quin contrapunt!- i quan el rondó li condicionava el marge expressiu. Va canalitzar millor el potencial en una cançó armènia tocada en el registre acutíssim a frec de la inaudibilitat.

Una rectificació: els follets periodístics d'estirp informàtica van negar a la parisenca Louise Farrenc (1804-75) l'autoria del scherzo tocat pel Claret Piano Quartet com a propina en la presentació al Palau.

Xavier Casanoves Danés
Avui