Cerca de crítiques

Enquesta

Ni fred ni calor

7/2/2010 |

 

Programa: Die Jahreszeiten de Haydn. Dir.: Salvador Mas.

Lloc i dia:Palau de la Música

Passarà encara un temps, i és lògic que així sigui, fins que els concerts de l'Orfeó Català deixin de tenir la càrrega simbòlica afegida arran de l'escàndol en l'anterior gestió del Palau de la Música Catalana. El programa ofert a Palau 100 en tenia molta, de càrrega, ja que anava lligat a una actuació fora de Catalunya d'aquelles per a les quals amb una mà Fèlix Millet negava al cor els recursos que robava amb l'altra. Feliçment, la col·laboració amb el Cor i l'Orquestra Ciudad de Granada s'ha pogut realitzar en tots dos sentits.

Tanmateix, la comprensible aliança dels dos cors determinava fins a cert punt el resultat artístic. Dit d'una altra manera, ¿calien tantes veus per a Die Jahreszeiten de Haydn, sobretot si la plantilla instrumental no era de la mateixa escala? El so va ser prou cohesionat i potent, en sintonia amb les directrius de Salvador Mas. A la seva versió no li van faltar moments de gran percepció de les joies de la partitura, en especial a l'hivern, però la visió de les meravelles de la natura -és a dir, de la bondat de l'obra divina- era més intimidant, amb un punt de crispació, que no pas joiosa i benhumorada, i algunes de les grans pàgines corals van pecar d'un fraseig monòton, quadriculadament marcial. La tensió, a més, tendia a decaure en els números solistes, a causa d'un trio ben discret: només Julia Sophie Wagner aportava un mínim d'entitat, davant el timbre agre d'un Brickner Szabolcs que desequilibrava tots els conjunts i la inestabilitat vocal de Markus Volpert. L'orquestra granadina ha conegut dies millors, no tant per un vent amatent a les oportunitats que els dóna Haydn com per una corda desajustada. Al capdavall, el més rellevant d'un concert que no va causar ni fred ni calor va ser la seva mera existència.

Xavier Cester
Avui