Cerca de crítiques

Enquesta

Comiat i benvinguda

19/1/2010 |

 

Programa: Orquestra Simfònica del Vallès, J. Riquelme, viola. Dir.: Pablo González.

Lloc i dia:Palau de la Música

La casualitat ha fet coincidir en aquest concert dues avinenteses relacionades amb l'OBC: el comiat del seu violista Joaquín Riquelme, que se'n va a la Filharmònica de Berlín, i el primer concert de Pablo González a Barcelona posterior al nomenament com a nou titular.

Riquelme (1983) va tocar amb un ampli espectre sonor el Concert per a viola de Franz Anton Hoffmeister (1754-1812), compositor i editor molt apreciat a Viena (tant que Mozart li va dedicar el Quartet K.499). Obra agradable, suaument acompanyada i interpretada amb comoditat, sense propensió a la bravura i amb l'elegància resultant de no forçar cap límit tècnic o expressiu.

Qui els va forçar va ser Pablo González (1975) tensant l'ambient amb l'obertura de La forza del destino, que, tocada amb aquesta combinació d'èmfasi i soltesa, apreciarien els públics més selectius. El mateix es pot dir dels moviments centrals de la Simfonia del Nou Món de Dvorák, amb unes fustes excel·lents i Riquelme entre les violes. Estupend el jove Vicent Montalt al corn anglès! L'audiència va manifestar sorollosament una admiració extensiva a una Simfònica seduïda, galvanitzada, sublimada, imatges adients per qualificar una tasca que l'eleva al seu nivell màxim.

El gest de González, plàstic, clar i comunicatiu, palesa foc interior, idees dinamitzadores, la humilitat dels grans i el tret rar de preferir la tensió expressiva a l'explicitació de la contundència. Es llegia al programa que és una de les batutes més estimades de l'OSV i ho serà de l'OBC, que marcarà en haver estat escollit com a conductor de potencial a l'alçada d'una primera divisió internacional.

Xavier Casanoves Danés
Avui