Cerca de crítiques

Enquesta

Voluntat de ser

17/1/2010 |

 

Programa: Piotr Anderszewski (piano), OBC. Dir: James Judd.

Lloc i dia:L'Auditori

Schopenhauer anomenava voluntat de viure l'instint que, privat de forma, es manifesta a l'interior de l'individu, allà on subjecte i objecte coincideixen sense ordre de prelació. La quarta simfonia de les sis que va escriure el danès Carl Nielsen (1865-1931), La inextingible, expressa aquesta força en un moment de maduresa i ganes d'experimentar. Escrita entre 1914 i 1916, consta de quatre moviments encadenats i els seus fluxos i refluxos encarnen aquest impuls vital. L'apoteosi final retrata la urgència tel·lúrica de la natura silenciada pel rigor mortis del llarg, gèlid i fosc hivern nòrdic (idea semblant a la que va generar La consagració de la primavera de Stravinsky, estrenada el 1913).

El director James Judd en va refermar la canviant arquitectura compactant l'OBC. El que es perdia en matisos i balanç es guanyava en seguretat i espectacularitat. No va convèncer tant en l'acompanyament al Concert núm. 18 de Mozart, un fet comprensible perquè el gran pianista polonès Piotr Anderszewski li aplicava nitidesa i flexibilitat, però, també, un poliestilisme que transitava del fortepianisme a la romantització i a l'abstracció.

Iniciava el programa Suite, del barceloní Lluís Benejam (1914-1968), compositor i violinista molt actiu aquí abans de traslladar-se a l'Equador i als Estat Units, on va obtenir la més alta consideració com a mestre i creador. De datació incerta, l'obra (cis- o transatlàntica?) consta de sis moviments i resulta lliscant i polifacètica. Expressa ofici, inspiració i un optimisme encomanadís acceptant influències de Poulenc i Falla. La versió, una xic atapeïda, va ser vàlida i ben acceptada.

Xavier Casanoves Danés
Avui