Cerca de crítiques

Enquesta

La reverència

12/1/2010 |

 

Programa: Homenatge a Alícia de Larrocha. Joventuts Musicals d'Espanya. Khatia Buniatixvili, piano.

Lloc i dia:Auditori Axa

Dos moments emotius en l'homenatge a Alícia de Larrocha, traspassada al setembre: el parlament de Manel Capdevila il·lustrant la mútua fidelitat amb Joventuts Musicals d'Espanya -des de la presentació barcelonina de l'entitat l'any 1952- i la reverència final de Kathia Buniatixvili al retrat de la gran pianista que presidia l'hemicicle.

Enmig, un dens programa pensat per a la presentació estatal de la jove pianista georgiana que acaba de meravellar al Festival de La Roque d'Anthéron. Té vint-i-tres anys i es perfecciona amb Oleg Maisenberg. La tècnica és sòlida, la personalitat, arravatada, i convenç per la combinació d'energia i lleugeresa -ideal per a Chopin- amb l'ús de les ressonàncies. La mà esquerra és tan vehement que arriba a comprometre el discurs de la dreta, obligada més d'un cop a afanyar-se al preu d'algun esgarip. Li cal realçar les transicions i els passatges no específicament motívics, aspectes on Alícia era magistral.

Va romantitzar la Sonata núm. 33 de Haydn amb una inventiva que remetia a l'esdevenidor beethovenià, i va seguir amb la Fantasia op. 17 de Schumann en una versió que tenia d'espectacular el que li mancava de visió global, més convincent en la introspecció d'Eusebi que pels rampells de Florestan, els alter ego bipolars del compositor. Amb el tercer Scherzo i la Sonata núm. 2 també va projectar Chopin al futur de l'impressionisme, de Fauré i Skriabin. La Marxa fúnebre va ser el punt àlgid del recital, i va precedir una lectura realment non plus ultra de la Sonata núm. 7 de Prokófiev amb uns tocs de campana ominosos al punt del calfred.

Xavier Casanoves Danés
Avui