Cerca de crítiques

Enquesta

Una sensual ‘Carmina Burana’ a l’Auditori

18/12/2009 |

 

Programa: 'Carmina Burana’ d'Orff per l’Orquestra de Castella i Lleó, dirigida per Alejandro Posada

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

El muntatge de La Fura va reforçar amb suggestives imatges el llenguatge musical de la popular cantata.

 

Oh, Fortuna /com la lluna/ de condició variable/ sempre creixes o decreixes. La força del cor i l’orquestra van ressonar a l’Auditori per repetir, al final, el tema que obre Carmina Burana. Però en aquesta ocasió els poemes medievals que componen la cantata de Carl Orff i la seva explosiva partitura han passat pel tamís de La Fura. Tota una festa dels sentits rebuda amb entusiasme per un públic majoritàriament poc habitual de la clàssica.

Carlus Padrissa ha aprofitat tota l’experiència amb les òperes de Wagner i Berlioz per recrear-se en un llenguatge que va com l’anell al dit a aquesta desbordant obra sobre l’alegria de viure i que parla de la passió per la naturalesa, els plaers de l’amor, el vi i el joc. Erotisme i ecologia apareixen en els vídeos de David Cid, en les accions desenvolupades dins dels cubs piscina i en les dels cantants volant sobre les grues. I no hi falta l’olor de lavanda perquè l’experiència sensorial sigui completa.

L’Orquestra de Castella i Lleó, dirigida per Alejandro Posada, està situada dins d’un cilindre transparent que s’utilitza com a pantalla per a les projeccions i per agegantar la imatge del director i els solistes. Els components del cor estan situats als dos costats del cubicle. Padrissa els mou per donar dinamisme dramatúrgic i fa el mateix amb els cantants i figurants que es mouen per la platea i pel primer pis.

ESPERA PER LA GRUA / Un problema tècnic va crear algunes dificultats en la il·luminació i també es va apreciar la lentitud d’algunes transicions, ocasionades per l’espera de col·locació de la grua. Però, al cap i a la fi, res va arribar a desvirtuar el resultat global.

Hi ha moments de gran bellesa, com els d’aquestes cascades de llum caient sobre les donzelles, les imatges del desglaç i les dels boscos amb plantes carnívores. L’arribada de la primavera desferma la seducció femenina i la bàquica festa de la taverna. I tenen molta força els suggerents jocs a les piscines.

La soprano Amparo Navarro brilla amb llum pròpia, amb el suport d’una actriu que la dobla en algunes escenes. Esplèndid el contratenor Xavier Sabata i a bona altura el baríton Thomas E. Bauer. I magnífics també l’orquestra i cor d’aquesta sensual producció.

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya