Cerca de crítiques

Enquesta

Robert King dirigeix a solistes de l'OBC en els Brandemburg

OBC, el repte d'interpretar el Bach més pur

10/2/2004 |

 

Bona lectura de Bach amb l'ajuda de Corrado Bolsi i els solistes de l'OBC.

INTÈRPRET Corrado Bolsi, violí
DIRECTOR Robert King
DATA 6 de febrer
LOCAL Auditori

La genialitat de Johann Sebastian Bach rau, entre moltes altres coses, en la claredat i l'aparent simplicitat de la seva música que, no obstant, amaga infinitat de complexos secrets i sorpreses musicals que fan la seva interpretació alhora difícil i apassionant.
Amb els cèlebres Concerts de Brandenburg del compositor alemany, l'Orquestra Simfónica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) es va enfrontar al repte que suposa aquesta música que té un únic i importantíssim fi, la diversió i entreteniment del públic, ja sigui a la cort del príncep Leopold o a l'Auditori de Barcelona.
Amb Robert King al capdavant i amb el violí de Corrado Bolsi (a vegades amb excessives ganes de córrer) com a concertino convidat, l'orquestra, amb una formació molt més reduïda que la que acostuma a utilitzar, va fer un repàs als sis concerts amb irregular resultat.
Va començar amb el Concert número 1 en fa major, una mica fluix al principi però millorant amb el trio d'oboès i fagot i el minuet final. King va insistir en la importància del caràcter en els moviments ràpids i li va donar bon resultat. Amb un tempo arriscat en moltes ocasions, va aconseguir un so lleuger i va ressaltar bé el fraseig musical.
El millor, el Concert número 6 en si bemoll, sense violins i amb una bona entesa entre les violes, el violoncel i el clavecí. El Concert número 5 en re major, amb un solo impecable de clavecí, també va destacar per la seva bona interpretació. Bon treball de cambra dels músics que van tocar amb il.lusió i ganes una música que, gairebé tres segles després d'haver estat escrita, segueix sempre vigent.
La nota dissonant la va donar el trompeta solista, que no va tenir un bon dia i no va poder portar a bon terme el seu important i destacat paper en el Concert número 2 en fa major. En resum, el concert va ser un repàs a aquestes partitures imprescindibles del genial Bach en què es va obtenir un millor resultat en les intervencions de cambra que en les de conjunt.
Irene Acebal
El Periódico