23/11/2009 |
Lloc i dia:Palau de la Música Catalana de Barcelona
Eli Iranzo, actriz. Jordi Godall, actor. Mirela Lico, violí. OSV. Manuel Hernández Silva, director.
Obres de Fanny y Félix Mendelssohn.
Innovació, qualitat i proximitat són valors amb què, sota la gerència d'Alberto Sampablo, la Simfònica del Vallès sembla acostar-se al salt que la seva gestió interna i la crítica musical requerien des de fa anys. El primer: innovació en les convencions de concert. A cavall del que és divulgatiu i l'espectacle, es va oferir una perfomance que incloïa la personificació de Félix Mendelssohn i la seva germana (a càrrec dels actors de Jordi Godall i Eli Iranzo) en una lectura de cartes atractiva, malgrat les dificultats de megafonia i la perfectible encarnació dels rols.
El segon: qualitat en el repertori i els artistes convidats. Així es va escoltar l' Obertura en Do de Fanny Mendelssohn que uneix austeritat, lirisme, força dramàtica i frescor amb l’herència postbeethoveniana i els convencionalismes de l'escola de Leipzig. Va seguir el Concert per a violí i orquestra op. 64 del seu germà amb Miri-la Lico com a solista. El seu so no era gran però va seduir en l’ emotivitat sense caure en les contorsions tècniques d'altres executants amb semblants aptituds. L' Andante va ser bellíssim en la contenció i el matís i Hernández Silva la va acompanyar eficaçment. El punt fort va arribar amb la Simfonia italiana només mancada de més volum en la corda i més espontaneïtat en la dialèctica entre les famílies instrumentals. La valoració és positiva pel seriós treball de conjunt i en el detall, amb resultats notables com en el Con moto moderato per la temperància i la precisió, i en el Saltarello per la força i el caràcter disruptiu o la persuasió de la fugada central.
Finalment, el tercer valor: les dues premisses anteriors i el sorteig d'entrades privilegiades per a presenciar el concert des de l'escenari generen proximitat i atenció, tot i la davallada generalitzada d'abonaments.