Cerca de crítiques

Enquesta

Gergiev a Girona

22/11/2009 |

 

Lloc i dia:Teatre-Auditori del Palau de Congressos de Girona

7-11-2009. Orquesta del Teatre Mariinsky. Valery Gergiev, director.

Obres de Mozart i Mahler

 

En una intensa setmana, Gergiev va alternar les funcions valencianes de Les troyens amb una gira per Barcelona (2-Nov), Saragossa (5-Nov) i Girona (7-Nov). Ho va fer amb l’ orquestra del Teatre Mariinsky i diferents programes, incloent a Girona la Simfonia Júpiter de Mozart i la Cinquena simfonia de Mahler. De la primera obra va oferir una lectura bipolar per l’ elecció d’ uns tempi lentíssims en el moviments inicials davant la urgència dels dos darrers. La seva va ser una estilització estranya i personal en el discurs i el concepte general de l’obra, independentment de les dinàmiques matisades i els encerts com la conversió del Trio del Minuet en un vals. Però com en el treball tímbric i tècnic Gergiev sempre convenç, cal citar la claredat formal i de textures (fugats i silencis), el caràcter expositiu i la intel•ligibilitat de l’articulació.

En Mahler, Gergiev va explorar correctament la vessant lírica. Sense afectacions ni exageracions, l'Adagietto va desplegar-se amb un dramatisme i intensitat propis de les altres simfonies, seguint maneres arraconades per por al tremendisme en la que és una cançó d’ amor. Va ser el millor de la sessió. En general, la lectura va cercar l’opulència per la via d’ un cert impacte sense arribar a l’efectisme, amb atacs secs i un discurs pragmàtic amb moments memorables com el solo de violoncels del segon moviment. Això va posar en evidencia la manca de contrast i tensions acumulatives en els dos moviments inicials. I tot i que els resultats van convèncer, va mancar un caràcter més pesant, més agònic i delirant. És a dir, més psicoanàlisi. La del Teatre Mariinsky és una orquestra de nivell mig alt on trompetes i fustes són famílies que funcionen en el conjunt, però resulten fluixes en les individualitats i inferiors a la corda, extraordinària aquesta per volum i l'herència de la tradició de l’ Europa de l’Est. Ho va corroborar l’ Scherzo.

Albert Ferrer i Flamarich