Cerca de crítiques

Enquesta

El vaixell insígnia

4/11/2009 |

 

Programa: Denis Matsuev, piano. Orquestra del Teatre Mariinski. Dir: Valeri Gergiev.

Lloc i dia:L'Auditori

Ibercamera inaugurava amb el vaixell insígnia de la Simfònica del Mariinski de Sant Petersburg comandada per l'ultrasensible Valeri Gergiev dels dits vibràtils, vells coneguts del públic que els ha escoltat junts en deu cicles i esperava unes versions sorprenents.

La substitució del Concert núm. 1 per a violoncel de Xostakóvitx va comportar el debut d'un dels grans pianistes joves, Denis Matsuev, guanyador del Concurs Txaikovski 1998. Passa per ser especialista de l'intricadíssim Concert núm. 3 de Rakhmàninov i ho va certificar amb una tècnica aclaparadora i una potència enorme. Revaloritza una obra tan melodramàtica amb arquitectures polifòniques i una fredor distanciadora. Gergiev aportava sinergies que procuraven el matís en les deliqüescències i la mútua potenciació en els terrabastalls.

La vetllada començava amb el Concert núm. 1 de Rodion Sxedrin (1932), un divertiment faceciós que encadena ecos bartokians, jazz, mambos, congues, corridos amb ràfegues d'èpica ameríndia. Nou minuts brillants i oblidables servits per una orquestra encara freda i incòmoda que excel·liria en els Quadres d'una exposició de Mussorgski/Ravel en una versió frasejada amb delectació, de sons rugosos i una gran vivor fins a una apoteosi construïda a cops de martell que es recordarà com una referència Gergiev, un fantàstic constructor de clímax, va multiplicar la rudesa bàrbara de la bruixa Baba Yaga amb la de Liadov afegida com a primera propina. Com a segona, el trepak del Trencaclosques de Txaikovski tan efectista com desordenat.

Xavier Casanoves Danés
Avui