Cerca de crítiques

Enquesta

A un amic

26/10/2009 |

 

Programa: Quartet Casals

Lloc i dia:L'Auditori

Esperava un concert d'aquest calibre per dedicar-lo a la memòria de l'enyorat Pau de Nadal, un crític de referència en música clàssica i una de les persones més gentils, sàvies i assequibles en aquest minso entorn.

Era la primera de les quatre vetllades del Quartet Casals com a formació resident -per quarta vegada- a la Temporada de Cambra sota el lema Fuga i folklore. En programa, el primer dels Quartets de Mozart dedicats a Haydn, el núm. 1 de Xostakóvitx i el descomunal op. 130 de Beethoven, tan monumental que el coronava la futurista Gran fuga independitzada posteriorment com a op. 134 (i que els Casals oferiran en un concert que cal no perdre's el març vinent).

El grup s'ha instal·lat en el gratin quartetístic mundial, amb contractes com el de l'exigentíssim Wigmore Hall de Londres per a una integral Schubert o el fet que els opinadors més prestigiosos ja considerin com a característiques supremes el que fins no fa gaire eren precisions crítiques. El cert és que mostren un vitalisme abassegador i una categoria tècnica, una ultraprecisió, una cohesió i una ambició al màxim nivell. La qualitat sonora s'incrementa cada cop més amb la pressió de les cordes greus, especialment la del violoncel de l'Arnau Tomàs.

Van magnificar Mozart fins a alliberar-lo de la referència classicista, convocant, en el moviment lent, el romanticisme decantat d'un Dvorák. Van aplicar un garratibant xoc elèctric a la primera incursió de Xostakóvitx en el gènere i van tractar la visionària obra de Beethoven com a el que era, un avenir màgic que prefigurava, per exemple, l'expressivitat de Janácek. La cavatina va sonar enmig com una adolorida pregària més enllà de tot paràmetre.

Xavier Casanoves Danés
Avui