Cerca de crítiques

Enquesta

Al sud de la frontera

6/10/2009 |

 

Programa: OSV amb Pasión Vega. Dir.: Rubén Gimeno

Lloc i dia:Palau de la Música

L'OSV i Pasión Vega durant una assaig del concert que van oferir dissabte al Palau.

Venia de gust anar al Palau per canviar el discurs a què darrerament se l'associa. També per escoltar la Simfònica del Vallès dirigida pel nou titular, Rubén Gimeno, identificat amb la imatge que l'OSV vol donar lligada als conceptes d'innovació, creativitat, il·lusió i participació. En aquesta ocasió es plasmaven en la col·laboració amb una cantant tan conspícua com Pasión Vega, que es va apropiar del concert conculcant la idea de frontera entre música clàssica i popular proposada per un programa fidel al repte de "fruir i compartir llenguatges musicals".

Amb l'afegitó d'una il·luminació cabaretera i fora de lloc, Vega va obrir el concert amb la suite d'El amor brujo i la Danza española (de La vida breve) de Falla i va continuar sense pausa amb una sèrie de temes llatinoamericans del seu darrer disc coronats pel conegut Gracias a la vida. La carismàtica cantant associa intimisme i emoció amb intensitat i es va cruspir l'espai sonor amb el micròfon i tocs kitsch com la panereta de flors amb què va baixar a la platea amb resultats benvinguts o incomodants si l'agraciat era un fan o un abonat poc procliu als crossover.

La Simfònica va estar força bé en Falla i entregada en els acompanyaments amb un Gimeno admirable pel gest clar i l'elasticitat en adaptar-se als requeriments innegociables d'unes coples refractàries al rigor. La seva treballada finor s'estavellava contra el mur de l'èmfasi. Cal dir que quan les cordes potenciaven l'excel·lent trio que acompanya Vega -piano, bateria i contrabaix- hi havia prou matèria per fer abstracció i solcar amb plaer un dels confins de la música dita clàssica.

Xavier Casanoves Danés
Avui