Cerca de crítiques

Enquesta

Altres maneres de cantar

25/8/2009 |

 

Programa: Núria Rial i Carlos Mena. Ricercar Consort

Lloc i dia:29è Festival de Torruella de Montgrí

Si un dia abans el control postural preconitzat per l'escola russa feia crisi a mans de Mme. Leonskaja tocant danses de Mompou, el que s'enfonsava l'endemà a Torruella eren els prejudicis d'enfrontar-se al barroc primordial de les camerates florentines de finals del XVI quan persones de cultura manierista van decidir que volien escoltar música vocal entenent un text fins aleshores sepultat per parafernàlies polifòniques.

La camerata Bardi va tenir membres com Caccini i extensions com Barbara Strozzi en competència amb la instituïda per Jacopo Corsi amb experimentadors protooperístics com Peri o Rinuccini. En lloc d'espectacularitats, el recitar cantando, l'altro modo di cantare che l'ordinario, la seconda prattica, és a dir, la volició d'intel·ligibilitat amb interès pels affeti emocionals. L'òpera naixia lligada als recitatius suportats per la base harmònica dels baixos continus.

Amb el contratenor Carlos Mena, l'exquisida Núria Rial va proposar un programa amb pàgines de Strozzi, Sigismondo d'India i Monteverdi puntuat per unes tocates anònimes i la torrencial Susanna passegiata de Bartomeo de Selma i Salaverde, un monjo agustí madrileny que va viure entre 1585 i 1638 i que va ser músic a la cort arxiducal d'Innsbruck.

Rial, una liederista nata, va estar excepcional omplint les intervencions de justesa, fantasia i dicció subtil al mateix nivell que Mena, tot i que algunes vocalitzacions del contratenor semblessin més dretureres per comparació. Formidables els membres convocats del Ricercar Consort (arpa, tiorba, orgue o clavicèmbal), especialment el seu director, el gambista Philippe Pierlot.

Xavier Casanoves Danés
Avui