Cerca de crítiques

Enquesta

Festejos catalans

Música per a un castell

3/8/2009 |

 

Lloc i dia:1-VIII-2009. XI Festival de Música Clàssica al Castell de Santa Florentina. Canet de Mar.

Obres de Pla, Alió, Cassadó, Pascual, Massana, Taltabull, Ruera, Guzmán.

Emili Blasco, piano. César Altur, oboè. Iñaki Etxepare, violoncel. Elisabet Franch, flauta. Patrycja Bronisz, violí i viola.

1-VIII-2009. XI Festival de Música Clàssica al Castell de Santa Florentina. Canet de Mar.

 

Un dels al•licients dels “tour” que crítics i part del públic realitza a l’estiu són els paisatges on s’ubiquen els festivals, sobretot a la costa catalana. Aquest és el cas del Festival del Castell de Santa Florentina a Canet de Mar que enguany ha celebrat la seva onzena edició i ha commemorat el centenari de les reformes que l’ arquitecte Domènech i Muntaner va realitzar a l’idíl•lica i monumental construcció medieval. Per això es va programar un heterogènia vetllada amb obres de compositors catalans i solvents intèrprets locals en l’aspecte tècnic i expressiu.

Va destacar Emili Blasco amb la Sonata per a piano de Taltabull i unes extraordinàries Galanterias de Cassadó al costat del violoncelista Iñaki Etxepare. Alhora aquest es va lluir en els efectes polifònics de Sardana i en el virtuosisme de Preludi-Fantasia i Intermezzo i Dansa del mateix Cassadó. Hi va haver també bon lirisme en les adaptacions de cançons de Francesc Alió i Antoni Massana amb Patrycja Bronisz al violí i a la viola. Igualment va convèncer la flauta (Elisabeth Franch) en la debussyana Meditació de Ruera i en els diàlegs amb l’oboè (César Altur) de la Sonata a tres de Pla. No obstant, el més significatiu van ser les dues obres vinculades a l’esdeveniment que van requerir de tots els executants. Per una part, Homenatge a Francesc Alió de Josep Lluís Guzmán aflorava un evident esperit català en la plasticitat de la melodia i el ritme amb alguns versos recitats. D’altra banda, es va estrenar Música per a un Castell de Josep Pascual dividida en tres moviments de tall neorromàntic. Es tracta d’ una obra que busca la senzillesa i la proximitat apostant per la melodia, a la manera d’estampes evocatives que basculen de l’idíl•lic al somniador. Sense dubte, va ser la sorpresa i l’èxit d’una nit a la qual només calgué demanar unes notes al programa dignes: ni la presentació prèvia va ser suficient, ni els assistents coneixien les obres com van palesar els seus aplaudiments automàtics.

Albert Ferrer i Flamarich