Cerca de crítiques

Enquesta

Amir Katz a l'Auditori

OBC, molt còmoda amb José Serebrier i Amir Katz

3/2/2004 |

 

Serebrier va acoblar bé l'OBC amb Katz en una vetllada d'una gran varietat estilística.

INTÈRPRET Amir Katz, piano
DIRECTOR José Serebrier
DIA 1 de febrer

El director uruguaià José Serebrier es va presentar aquest cap de setmana al capdavant de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) davant del públic de l'Auditori barceloní. Amb sobrietat i claredat va dirigir les Tres sonates del pare Antoni Soler de Ricard Lamote de Grignon. A l'orquestra se la va sentir còmoda amb la música d'aquest compositor català del segle XX potser poc conegut pel gran públic. Els músics, sobretot la corda, van aconseguir un so profund i sòlid que van mantenir durant tot el concert.
Amb aquest marc, el jove pianista israelià Amir Katz va interpretar el Concert per a piano i orquestra núm. 2 en la major de Franz Liszt. Molt concentrat en la partitura, en la música i en si mateix, va estar desbordant d'expressivitat i agilitat i va aconseguir arrossegar l'orquestra, que va treballar amb ganes i conjuntament amb el solista.
El preciós tema del primer moviment, introduït per la fusta i desgranat a poc a poc per la resta d'instruments, es va resoldre amb el piano emergint amb força d'entre l'orquestra i els músics responent amb fermesa. S'ha de destacar també el bellíssim cant d'Amir Katz amb el violoncel solista.
Per tancar el programa Serebrier va conduir la Simfonia número 4 en fa menor, opus 36 de Txaikovski. Sota la seva batuta l'orquestra va sonar sòlida i còmoda, amb més intensitat en el forte com més es va cuidar el piano. El vent, bastant bé en tota la simfonia, es va sentir valent tant en la fanfàrria inicial com en l'scherzo, amb el pizzicato de la corda de fons.
Encara que el bell i melancòlic tema del segon moviment no va estar malament, va ser en els passatges ràpids on el conjunt va respondre millor.
José Serebrier, una batuta implacable, va exigir més velocitat als músics, que no solament la van donar sinó que a més es van engrescar davant la força de la direcció de l'uruguaià.
Irene Acebal
El Periódico