Cerca de crítiques

Enquesta

Art i emoció musical a Torroella

19/7/2009 |

 

Núria Rial triomfa en la inauguració del festival amb Lucilla Galeazzi, Barbara Furtuna i L’Arpeggiata.

 

Quan la bellesa està lligada a l’emoció, es fa més intensa. Això és el que va passar en la inauguració del Festival de Torroella amb l’espectacle Viacrucis: representació de la Passió de Crist, encapçalat per l’exquisida soprano Núria Rial, una catalana que triomfa fora de casa nostra, que costa molt veure per aquí i de qui la mostra ens permetrà disfrutar en dos concerts més. Art en estat pur.

La intèrpret, juntament amb la formació barroca L’Arpeggiata, l’estupenda cantant de música tradicional Lucilla Galeazzi i el grup de cant polifònic Barbara Furtuna, va meravellar l’auditori de l’església de Sant Genís, ple de gom a gom. Seguint l’estructura dels laude populars medievals i amb l’aportació de l’actriu i ballarina Anna Dego escenificant moviments del drama de La Passió, el concert es va desenvolupar equilibradament, amb un programa de peces de música sacra i cants tradicionals de Còrsega i Itàlia.
Els participants en la vetllada van exercir el seu paper amb un gran rigor interpretatiu evidenciat en cada un dels seus estils, però sempre presidit per una profunda emotivitat. Els aplaudiments i bravos prolongats al final de la vetllada, que van obligar a oferir dos bisos –un va ser una cançó popular mallorquina a càrrec de Rial–, no van fer sinó justícia a l’exitós plantejament de la proposta.
Especialment brillant va estar la cantant manresana, que va exhibir el seu domini d’aquest repertori. Segura, comunicativa i sensible, Rial va desplegar el seu catàleg de recursos vocals i dramàtics i va demostrar que la naturalitat del seu registre és el millor vehicle per arribar a l’audiència.

Després d’una intervenció a cappella del quartet Barbara Furtuna amb Marie le sette spade i una primera de Galeazzi, li va arribar el torn a la catalana. Les seves versions de Queste pungente spine i de l’Stabat mater dolorosa, també cantada pel quartet vocal, són de les que es recorden, igual que el seu remat amb Laudate dominun de Monteverdi.

FUTUR AUDITORI // Les interpretacions de Suda sangue, U lamentu di ghjiesu i Lode di sepulcro van ser uns altres moments de gran força d’aquesta primera nit d’un festival que el mateix dia va conèixer la firma del protocol per a la construcció del futur auditori de Torroella de Montgrí, que completarà, a partir del 2011, l’oferta actual, presentant propostes de gran format.

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya