Cerca de crítiques

Enquesta

Festival Joan Brudieu: Tigre i tempesta

17/7/2009 |

 

Programa: KAI GLEUSTEEN (VIOLÍ) i CATHERINE ORDRONEAU (PIANO)

Lloc i dia:SALA SANT DOMÈNEC, LA SEU D'URGELL

Ens parla una llegenda de les Valls d'Aguilar d' una bruixa que era capaç de dirigir les tempestes a voluntat gràcies a la música del seu violí. Es fa difícil imaginar de què hauria estat capaç aquest personatge si la tecnologia de l'època li hagués permès envolar-se amb tot un piano d'acompanyament. Una mostra de les possibilitats d'aquest duo ens la van oferir el violinista d'origen canadenc Kai Gleusteen i la seva muller, Catherine Ordroneau, al piano, en el primer concert del Brudieu. Per si no n'hi havia prou per destarotar les isòbares de la sala Sant Domènec, Gleusteen es va presentar amb un instrument construït per un luthier italià, Guadagnini, fet que ens va permetre intuir que no sols de Stradivarius i Guarnerius s'alimenten els col.leccionistes. El va presentar --el violí-- sota el malnom afectuós de Tigre i ens va advertir que era de la quinta del 1781. Molt anterior al naixement de qualsevol dels compositors del repertori.

És sabut que les tempestes van inspirar d'allò més als artistes dels romanticisme. I qui sap si sota la influència de les fetilleres locals aquest moviment musical va travessar tot el concert . Els primers llampecs de la nit refulgien a la sala sota l'estela de Brahms, amb la Sonatensanz, una partitura es veu que literalment salvada de les escombraries. Poc després va arribar la Fantasia de Schubert, obra de gran dificultat tècnica, que va desfermar els primers trons. Endut pel virtuosisme de l'intèrpret, un nen que assistia al concert no es va poder estar d'intentar emular durant gairebé tota la peça els moviments digitals del concertista. Després de la pausa, i amb els sonets de Toldrà, semblava que la nit es entrava en un moment de certa placidesa. L'apoteosi, però, va arribar amb una enèrgica i lluminosa execució de la Sonata de Sant-Saëns. Tot plegat va servir per embruixar una l'audiència que va aplaudir generosament, deixant anar insistents bravos poc abans dels bisos. Un cop ja al carrer, havia refrescat. El que dèiem: la tempesta que acabava de descarregar a Sant Domènec.

MARIÀ CERQUEDA
El Periòdic d'Andorra