Cerca de crítiques

Enquesta

El riu del desamor

21/6/2009 |

 

Programa: Die schöne Müllerin. Schubert. Thomas Quasthoff.

Lloc i dia:Gran Teatre del Liceu

Les metàfores fluvials abunden a Die schöne Müllerin, reflex d'un recorregut emocional que va de la innocència impetuosa al desencís amorós. Quasthoff va seguir el curs d'aquest gran rierol schubertià amb una cura extraordinària en la diferenciació d'afectes i atmosferes, però, en conjunt, la interpretació no va desembocar en una experiència transfiguradora com la que assoleix amb Winterreise. ¿Va ser només una qüestió de color vocal?

La rotunditat del registre greu, explotada de manera impactant a la propina, Der Tod und das Mädchen, té el contrapunt en certa fragilitat del registre agut a mitja veu, fet que compromet l'energia juvenil del protagonista del cicle. Quasthoff ho intenta compensar amb temps més aviat lleugers en la primera part, però això té un preu en la limitada implicació emocional d'aquests lieder. ¿Hi va influir el fet de cantar parapetat rere la partitura? Més determinant va ser la participació del pianista Justus Zeyen, acompanyant habitual del cantant, però amb una paleta uniformement grisa que contrastava amb la capacitat d'acolorir de Quasthoff.

Per descomptat, amb un dels grans liederistes de l'actualitat el nivell va ser d'excel·lència. L'energia desbordant de Mein va ser l'apropiat punt culminant de la flamarada amorosa, contrastant així encara més la caiguda en el dubte, el despit i el dolor per l'actitud de la molinera. En aquest tram final de la vetllada, Quasthoff va arribar al moll de l'os. El públic va reaccionar amb entusiasme sorprenent vista la displicència d'altres sessions liederístiques de tant o més mèrit.

Xavier Cester
Avui