Cerca de crítiques

Enquesta

Gustos encoberts

4/6/2009 |

 

Programa: Orquestra Simfònica de Viena. Dir: Fabio Luisi.

Lloc i dia:Palau de la Música

Palau 100 ha tancat curs amb un gran concert de la Simfònica de Viena, creada el 1900 amb un caire popular i la intenció d'afavorir estrenes (la Novena de Bruckner, els Gurrelieder o el ravelià Concert per a la mà esquerra, ...!). Karajan i Sawallisch van conformar la seva sonoritat, potenciada per directors com Giulini i Rozdhestvenski, fins a la titularitat del genovès Fabio Luisi, que la manté al rostrum de les centúries continentals.

Els simfònics vienesos exhibeixen un so dens i càlid, explotat a bastament a la simfonia L'ós, de Haydn, i la Quarta, de Mahler (acabada el 1900), obres en què la sumptuositat deixa traspuar el gust austríac per la rusticitat bonhomiosa. La Núm. 82 (estrenada el 1788) mostra Haydn en plena eclosió europea, i Luisi li aplica una lectura acolorida i prou vitalista per difuminar el contrast entre el minuet i el trio.

Luisi no atorga cap estatus especial a la Quarta de Mahler llevat d'atansar-la a la Tità i aplicar-li en alguns trams una altisonància que remet a Txaikovski. No debades del rus era la no propina negada a un públic condicionat per l'anticlímax final i la feble veu de Mojca Erdmann, una jove lírico-lleugera alemanya de gust exquisit, però sense els greus i la incisivitat requerits per les estrofes finals.

Amb els contrabaixos com a teló de fons i els metalls als costats, Luisi quallava una lectura fluida que transitava entre la vehemència i la sensualitat. És un tècnic formidable que s'esmerça a compaginar efectes oposats. Un exemple: la sublimitat als violins i la terrenalitat a la resta de cordes al crucial tercer moviment.

Xavier Casanoves Danés
Avui