ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Wagner en alta fidelitat

1/6/2009 |

 

Lloc i dia:Palau de les Arts de València

La Fura dels Baus tanca amb un brillant muntatge d''El capvespre dels déus' la seva visió de 'L'anell del nibelung' encetada el 2007 al Palau de les Arts de València.

 

La producció que La Fura dels Baus ha realitzat de L'anell del nibelung de Wagner és, des de quasi tots els punts de vista, una fita. Dissabte va arribar al Festival del Mediterrani del Palau de les Arts la conclusió, El capvespre dels déus -l'única part estrenada primer en la coproductora Florència-, que serveix també de preàmbul a dos cicles sencers (si les dades no erren, una primícia a l'Estat) que es desenvoluparan aquest mes a València. Com les entregues anteriors, va ser un espectacle visualment brillant que torna a l'obra wagneriana el caràcter mític banyant-lo d'un potent component de fantaciència.

Cert és que el muntatge liderat per Carlus Padrissa és més una revisualització que una relectura de L'anell, però, tal com aquest Capvespre confirma, no es tracta pas d'una interpretació neutra. Si els leitmotivs wagnerians estructuren el discurs musical, La Fura recupera molts dels motius visuals dels títols anteriors (les hipnòtiques projeccions de Franc Aleu, els estris mecànics de Roland Olbeter), imatges en alta definició per subratllar el missatge crític de l'obra, la denúncia de l'ambició i el diner com a forces corruptores del món.

La fi del món

Així, Siegfried baixa en barca per un Rin contaminat fins arribar a l'industrialitzat palau dels Gibichungs, on serà transformat de criatura tribal en un perfecte executiu engominat amb americana i corbata. Els sanguinolents sacrificis humans ens recorden la crueltat del culte als déus d'una societat sense valors que celebra les noces de l'heroi amb tocs d'humor kitsch. I si bé és cert que la direcció d'actors no sol ser el punt fort del grup català, seria injust no destacar idees com aquest Siegfried penjat cap per avall per evidenciar la seva traïció o el seguici fúnebre per la platea.

Com es du a escena la fi del món? Aquest és un dels grans reptes de tot L'anell, i cal dir que la solució de la Fura sembla poc, sobretot vist el que la precedeix. El problema no rau tant en el missatge com en la seva pobra plasmació. Padrissa projecta el text que un Wagner encara més proper a Bakunin que a Schopenhauer va escriure per a Brünnhilde però que va descartar: "Si va passar com un sospir l'estirp dels déus, si torno a deixar el món sense senyor, al món mostro ara el tresor del meu saber més sagrat: ni béns ni or, ni la pompa divina; ni casa ni cort, ni esplendor altiva, ni l'enganyós lligam de tèrbols pactes, ni la dura llei de costums hipòcrites, feliços en l'alegria i en el dolor, deixeu que existeixi només l'amor". El Walhalla fet de cossos entrellaçats es desfà, però Padrissa no ens mostra les arrels d'aquesta humanitat futura que ha deixat enrere els déus, el que veiem és la paraula amor també consumida pel foc purificador.

Aquest final ambivalent no varia la valoració positiva del Wagner de La Fura, més imaginatiu que la visió pompier de Zubin Mehta (grup i director es retrobaran a l'Scala en un nou Tannhäuser). Tot sonava bonic, però sense grapa, tot i que a partir del segon acte Mehta va petjar l'accelerador emocional sense evitar caure en algun excés efectista. Això sí, va treure tot el suc d'un conjunt que es pot qualificar com la millor orquestra d'òpera de l'Estat, i d'un cor excel·lent com el de la Generalitat Valenciana.

La revelació vocal

Jennifer Wilson ha estat la revelació vocal d'aquest Anell, amb una veu fresca i aguts refulgents. La seva Brünnhilde pot guanyar en densitat tràgica, però el punt de partida és ja esplèndid. Lance Ryan va ser un Siegfried de timbre no sempre plaent, però coratjós i amb un registre superior que ja voldrien la majoria d'intèrprets actuals del rol. És immortal Matti Salminen? El seu terroritzador Hagen així ho indica, mentre Elisabete Matos va donar un relleu inusual a Gutrune.

Molts catalans van desembarcar a València per a l'estrena del Capvespre. Per als que no hi puguin anar, sempre quedarà l'enregistrament de L'anell en DVD que sortirà al novembre. I si no, caldrà esperar a la possible reposició el 2013, any Wagner, d'aquesta fita.


Xavier Cester
Avui

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet