Cerca de crítiques

Enquesta

La Fura i Mehta sacsegen el Palau de les Arts amb el seu muntatge d’‘El capvespre dels déus"

1/6/2009 |

 

Programa: Götterdämmerung de Wagner

Lloc i dia:Palau de les Arts, València

Una explosió de llum i color, amb l’aigua i el foc com a elements predominants, va completar la gesta. Zubin Mehta va arribar a la meta i amb ell la proposta de La Fura dels Baus. Set anys després de l’inici del repte de representar L’anell del nibelung ha arribat al Palau de les Arts El capvespre dels deus, última entrega de la magna obra de Wagner. Les llargues ovacions als protagonistes del muntatge donen fe de l’èxit que ha tingut no només aquesta obra sinó les altres tres de la Tetralogia, que aquest juny es repeteix completa a València.

Abans de les sis hores de funció era difícil pensar que La Fura pogués tornar a sorprendre’ns. De fet, i amb tota la coherència del món, Carles Padrissa i el seu equip recuperen elements ja utilitzats en les altres entregues. Tenim per exemple les filles del Rin ficades a les piscines i profetitzant desgràcies si l’anell no torna al riu, o el vistós trenat humà de la Walhalla, morada dels déus.

Tornen els vídeos de Franc Aleu, molt il·lustratius a l’hora d’escenificar la força del foc. I les màquines de Roland Olbeter, amb l’innovador vaixell i l’estructura del cavall Grani. Esferes i ginys penjants figuren entre els variats recursos utilitzats, entre els quals hi ha el vestuari multimèdia de Chu Uroz.
Però sí que hi ha sorpreses en una producció que posa l’accent en la capacitat de l’home de destruir el món que l’envolta. Lance Ryan (tenor de bells aguts que encarna Sigfrid) arriba a cantar penjat cap per avall del vaixell on es refugia la desesperada valquíria Brunilda (una imponent Jennifer Wilson). Gutrune (gran Elisabete Matos) li ha pres l’amor de l’heroi amb l’ajuda d’un beuratge que fa que ell oblidi la valquíria i col·labori en l’intent que aquesta es casi amb Gunther (correcte Ralf Lukas), senyor dels guibichungos. Hagen (extraordinari Matti Salminen) és al darrere d’aquesta maniobra per aconseguir el totpoderós anell.

 

GRAN ORQUESTRA / El passeig per la platea de les restes de l’heroi assassinat per Hagen és un altre dels cops d’efecte de l’espectacle. Tanca un desmanegat final, amb la immolació de Brunilda, que barreja imatges de flames i ondines, i hi afegeix la crema d’un manuscrit de Wagner mai utilitzat en aquesta òpera reivindicant l’amor. En la funció va tornar a destacar, a més a més del repartiment, la gran orquestra i el cor de la Comunitat Valenciana dirigits per un inspirat Zubin Mehta.

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periòdic d'Andorra