Cerca de crítiques

Enquesta

Roda d'emocions

28/5/2009 |

 

Programa: OBC. A. Suwanai, violí. Dir.: E. Oué.

Lloc i dia:L'Auditori

En la primera compareixença del titular Eiji Oué després de saber-se que no se li renova el contracte, el mestre i els seus devots van intercanviar emocions en una roda que aplegava les musicals i emotives amb les coreogràfico-circenses.

Oué es va sentir lliure a la Pastoral de Beethoven incorporant gestos inèdits -com les ofrenes de la música al cel- als misticismes, genuflexions i actituds toreres habituals, més pensats per seduir que per resultar eficaços. Confonent Haydn amb Brahms com a referents, la va magnificar en benefici propi: en tota l'obra, només dues indicacions mínimes adreçades a uns primers violins que anaven per lliure. La resta, l'autopromoció i els brindis al sol que avicien tant com distreuen el públic de l'essencial, que són l'encís i la pregonesa dels diversos missatges. L'scherzo va ser una mostra d'incomprensió i d'insensibilitat. Oué disposa d'una centúria magnífica amb més facultats que la contundència dels decibels per engrescar.

En el capítol positiu, cal valorar els formidables solistes de l'OBC i, un altre cop, Pantonal, de Joan Guinjoan, una festa sonora sòlidament travada, que va sonar prou bé, tot i que Oué la densifica com per revaloritzar-la. Després, serena al costat d'una batuta que li anava a redós i l'ofuscava en algun passatge, es va fer ovacionar la japonesa Akiko Suwanai, guanyadora del Concurs Txaikovski del 1990, per la combinació de força i justesa al neoclàssic Concert per a violí, de Stravinsky. Va impressionar tant com el Dofí, un Stradivarius de greus excepcionals que potencia amb una pressió aclaparadora a l'arquet.

Xavier Casanoves Danés
Avui