Cerca de crítiques

Enquesta

41è. Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas

Anyada masculina

29/1/2004 |

 

41 Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas. Pianistes: Marta Pujol, Ludmila Kouritskaia i Irina Purjenskaia. Orquestra Simfònica del Liceu. Director: Guerassim Voronkov. Barcelona, Gran Teatre del Liceu, 25 de gener.

Voldria equivocar-me, però no crec que els guanyadors del Viñas d'enguany facin una carrera meteòrica. El nivell demostrat per alguns, com la russa Tatiana Mazurenko, primer premi femení, hauria de ser el mínim per ser admès al Concurs, no per guanyar-lo. Comprenc l'emoció del moment i la impressió que fa la immensitat del Liceu, però el nivell que va demostrar en l'ària d'Ernani era insuficient. Va estar millor en un Ievgueni Onieguin que li és més convenient per la dicció eslava, però el premi era massa generós, com el segon, atorgat a la coreana Jee Hye Sohn, però mancat de tremp dramàtic com a Gilda i Elvira.
Van sobresortir les veus masculines, destacant la qualitat del baix turc Tuncay Kurtoglu, bon intèrpret de Fiesco i Don Basilio, que canta amb estil assaonat i veu opulenta i rica. El primer premi el va rebre el tenor de Crivillent Antonio Gandia, un deixeble d'Alfredo Kraus que mostrava una veu de líric lluminosa i fluent (i amb recursos tècnics per reconduir una nota calant), però amb una desproporció entre l'exquisidesa de la línia de cant i la projecció estentòria dels pinyols. Com en el cas del baix turc i dels tenors Isaac Galán (Premi Grup de Liceistes de 4t i 5è pis) i Israel Lozano (millor intèrpret de sarsuela), la impressió és que és un cantant a qui l'estímul del premi l'ajudarà a millorar, cosa que no m'atreviria a dir de les guanyadores femenines, que semblen haver tocat el seu sostre artístic.
Discretament van passar el segon premi masculí el tenor rus Dmitri Korchak amb una mitja veu preciosa com a Nadir, però anodí en l'Ecco ridente rossinià, la russa Evgenia Grekova, guanyadora com a millor intèrpret de Schubert, i el polonès Wojciech Gierlach, mal aconsellat per cantar de baix, confusió que li comporta problemes d'afinació als extrems.
Un cop més em convenço que el millor premi no són els diners, les beques ni les promocions, sinó tastar l'aplaudiment d'un teatre reputat d'especialment encoratjador per a grans cantants. En aquest sentit, va ser emocionant comprovar com Eva Marton es mirava la sala embadalida en el lliurament de premis i com se l'ovacionava en ser pronunciat el seu nom. També constatar com dues cantants premiades en anteriors edicions fan carreres tan dignes com Angela Marambio, la Fiordiligi d'ara mateix, i l'excepcional Violeta Urmana que ens clavava al seient en el seu recital i que esperem amb delit com a Kundry.
X.C.D.
Avui