Cerca de crítiques

Enquesta

Jocs i certeses

13/5/2009 |

 

Programa: Triphasic amb ONCA / Joan Monné Trio

Lloc i dia:Petit Palau / Jamboree

De la mateixa manera que el moviment es demostra caminant, l'excel·lent estat de l'escena jazzística catalana queda palès en jornades com la de dijous. Mentre al capvespre, en horari infantil (19.30h), la nova proposta de Llibert Fortuny (Triphasic) feia el seu particular tour de force posant-se a prova amb l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra (ONCA) al Petit Palau, unes hores més tard (21h i 23h) el trio del pianista Joan Monné -David Xirgu a la bateria i Boris Albero al contrabaix- portava al Jamboree el deliciós disc que acaben de publicar dins la col·lecció New Talent del prodigiós segell Fresh Sound, Standards. Dues maneres d'explorar dins un mateix llenguatge des de perspectives que poden semblar contraposades quan en realitat són complementàries.

D'una banda el gust per l'experimentació, el risc i el joc a què ja ens té acostumats Llibert Fortuny i que ara, en companyia de Gary Willis (baix elèctric), David Gómez (bateria) i una col·lecció de sorollets computeritzats, ha enfilat cap a una nova direcció. El seu acoblament amb una orquestra de cambra com la que lidera el no menys agosarat Gerard Claret va generar una engrescadora excitació no absent d'un grau de desconcert. No hi ha dubte que el grau de dificultat de l'acoblament entre els dos móns era màxim, i sols per això l'esforç realitzat per les dues bandes bé es mereix un respecte i una atenció.

On la conjunció és d'una cohesió absoluta és en el trio de Joan Monné, una formació que sembla feta d'una sola peça. A les seves mans, clàssics de tota la vida com Solar o Whisper not adquireixen l'elegància i la frescor d'un cos modelat en nom de la bellesa. En el seu cas és la certesa allò que preval sense deixar marge a l'especulació.

Pere Pons
Avui