Cerca de crítiques

Enquesta

Aprovat raspat

Ibercàmera

13/5/2009 |

 

Programa: O. Filharmònica d'Hongria. Dir: Z.Kocsis.

Lloc i dia:L'Auditori

La nota que mereix la Filharmònica d'Hongria en la cinquena visita per a Ibercàmera és un aprovat que amitjana l'encert de programar el compatriota György Kurtág (1926) amb la banalitat d'unes transcripcions de peces pianístiques de Liszt, sumant-hi la mitigada impressió causada per l'Així parla Zaratustra, de Richard Strauss. No hi va haver propines. Kurtág, compositor cabdal del segle XX influenciat per la Segona Escola de Viena, acostuma a treballar in progress i així crea les sèries Missatges (1991-96) i Nous missatges (encetada el 1998). Són peces tan breus que la tria de sis no superava els nou minuts, suficients per adonar-se de l'eficàcia en la creació d'espais onírics i de l'al·lèrgia que l'atonalisme causa en alguns oients.

Kocsis és l'aplicat transcriptor de dues marxes, una masurca, dues Valses oubliées i la Vallée d'Obermann, de Liszt. Com a mostra, la Marxa festiva en commemoració de Goethe, que sona talment com un mix entre la trompeteria de Txaikovski i l'èmfasi de l'entrada dels convidats al Tannhäuser. Tot redundant, fútil. Temps perdut.

El poema straussià va arrencar amb una lectura contundent que engrescava per l'estatisme dels passatges més foscos, que aniria refutant quan Kocsis identificava lentitud amb transcendència. La Filharmònica s'hi va mostrar un graó per sota del seu nivell, endreçada, però endurida als metalls i la percussió. Cap al final sonava mal integrada en la instauració de les tensions harmòniques consubstancials a la lluita entre les forces naturals i l'aspiració dels humans a dominar-les.

Xavier Casanoves Danés
Avui