Cerca de crítiques

Enquesta

Molt del poc

12/5/2009 |

 

Programa: Quartet Casals i A. Volodin, piano

Lloc i dia:L'Auditori

Aquell entusiasme que expressa confiança es palpava a la sala Oriol Martorell. El Quartet Casals tancava la sèrie de vetllades que ha proposat com a quartet resident amb cinc pianistes, un dels fets més rellevants de l'actual cicle musical. Un clergue italià, en ser preguntat per com practicava la virtut de la sobrietat, va dir que menjava del buono, poco, ma di questo poco, molto. Doncs aquesta és la impressió que causen els Casals, la de plenitud en l'escassesa.

El pianista convidat era el rus Alexei Volodin que va encetar el monogràfic Xostakóvitx fent-se ovacionar amb els epigramàtics 24 Preludis op. 24 (de 1933) i la va cloure formant quintet en l'op. 57, obra culminant escrita en 1940 abans de la Simfonia núm. 7 a requeriment del Quartet Beethoven. Es va fer cèlebre immediatament per les seves subtileses, però alguns li van retreure que signifiqués un retrocés i una retractació covarda a tall de defensa davant les acusacions de desviacionisme estètic.

La conjunció va ser venturosa i va potenciar els sarcasmes i matisos expressius d'una obra que oposa introspecció i frivolització a la manera de Txaikovski. El nucli el constitueix el contrast entre un vitalíssim scherzo flanquejat per l'adagio i l'intermezzo. Era evident que els Casals, com és el seu costum, no s'interessaven pels exhibicionismes a diferència de Volodin i ho va confirmar la repetició de l'scherzo, encara més radical. Abel Tomàs va ser un formidable i sentit primer violí.

Enmig, una lectura antològica de l'enigmàtic Quartet núm. 7, escrit el 1960 a la memòria de l'esposa del compositor.

Xavier Casanoves Danés
Avui