Cerca de crítiques

Enquesta

Tarda de sarsuela

6/5/2009 |

 

Programa: Preludis, romances i duos de sarsuela

Lloc i dia:4-5-2009. Palau de la Música Catalana

Marta Mathéu, soprano. Josep Fadó, tenor. Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida. Alfons Reverté, director.

 

Amb ple absolut es va tancar el cicle Concerts de tarda al Palau amb un programa tan infreqüent com popular, que ens va recordar la poca atenció i pitjor qualitat dels escassos muntatges de sarsuela a Catalunya. L’entusiasme superlatiu que va demostrar el públic hauria de forjar nous plantejaments als organitzadors de concerts.

En programa alguns hits del repertori amb intèrprets autòctons que, exceptuant el seu pas per temporades com la de Sabadell i altres cicles alternatius, quasi no tenen oportunitats a casa nostra. Una altra circunstàmcia adversa de la vida musical catalana. I no per falta de mèrits, ja que tant la soprano Marta Mathéu com el tenor Josep Fadó són intèrprets de reconeguda professionalitat. La primera es va exhibir en el domini de l’ sfumatura i del fraseig amb una veu de potència mitja, ben recolzada en el diafragma i bonica. Fou tan picarona en la Canción de Paloma i el duo de Luisa Fernanda com enamorada en el de Cançó d’amor i de guerra. Per la seva part, el tenor va demostrar haver llimat aquel vibrat característic del seu timbre convencent a “No puede ser” i “De ese apacible rincón de Madrid”. Però el millor va ser l’entitat en l’acompanyament del director Alfons Reverté i la qualitat de l’Orquestra de les Terres de Lleida, tant en conjunt com en les individualitats. Aquí va destacar, per exemple, l’oboè en el preludi a l’acte segon d’ El caserío. Un preludi que, com en l’ intermig de Bohemios i el de La leyenda del beso, va lluir en els contrastos de temps i en l’efluvi melòdic. Tot salvant la grolleria decibèlica que només es va fregar a l’obertura d' El tambor de Granaderos i en el preludi d' El bateo, més pel nervi del director que per arrencar l’aplaudiment fàcil. Al final, ovació en els bisos i desitjos de perllongació d’aquesta iniciativa que, tot i les dificultats, recollirà llorers.

Albert Ferrer i Flamarich