3/5/2009 |
Programa: Frank Peter Zimmermann i Piotr Anderszewski
Lloc i dia:Palau de la Música
Complementarietat traduïda a compenetració, aquest va ser el miracle obrat pels arxillorejats Zimmermann i Anderszewski, el violinista alemany que sovinteja la música de cambra i el pianista polonès que prefereix la direcció d'orquestra. No col·laboren habitualment i aquest recital, que va omplir dos terços del Palau, forma part de la gira que els aplega durant un any amb resultats tan memorables com els comprovats a Barcelona.
Van tocar les Sonates núm. 4 i 5 de Beethoven emmarcant dues obres fascinadores: el tríptic Mythes (anomenat Cicle Grec) de Karol Szymanowski (1882-1937) i l'única sonata acabada de Leos Janacek (1854-1927), que és un compendi de drama i lirisme del més alt voltatge. L'impressionisme de les inquietants tensions tonals de Mythes evoca l'aigua i la natura, i en la pàgina Dryades et Pan el violí imita en dues ocasions la flauta de canya del déu amb uns sobtats canvis d'escriptura. Zimmermann va ensopegar en el primer, l'única màcula de la vetllada, però la represa el va trobar amatent a la mutació. Usdefruita l'Stradivarius de Fritz Kreisler -l'ex-Dragonetti- que té un so puríssim als aguts i dens als greus, d'una ultracategoria que es va fer tan palesa com la del violinista en les harmonies més agosarades.
Anderszewski és un artista intens i expansiu allà on Zimmermann es mostra elegant i, a voltes, entotsolat com un nou Menuhin. Dos artistes complementaris, un de dionisíac i un d'apol·lini, esperonant-se a la percaça de l'expressió més adient a cada passatge en obres giravoltants. La seva airosa Sonata Primavera va ser una de les més engrescadores que mai hagi escoltat.