Cerca de crítiques

Enquesta

Temps al temps

Ibercàmera

30/4/2009 |

 

Programa: Rafal Blechacz (piano)

Lloc i dia:Palau de la Música

Ibercàmera ha presentat com a recitalista Rafal Blechacz en un debut que tant de bo iniciï un seguit de visites que permeti copsar-ne l'evolució tot creant aquell vincle d'afecte mutu que marca els grans cicles. El programa de mà no esmentava que el wunderkind polonès va impressionar com a concertista el públic de l'OBC el novembre passat dirigit per Víctor Pablo.

La Medalla d'Or del Concurs Chopin 2005 el va propulsar al cim de la fama, i la seva presència rescabala el panorama de les arbitrarietats d'alguns llançaments mediàtics. Blechacz és tan fulgurant com Lang Lang, però infinitament més consistent.

El recital il·lustrava l'arrelament en Bach de la música pianística. Mozart, Chopin i Szymanowski emanen d'aquella manera innovadora de dir i construir. I Blechacz és, precisament, un constructor nat. El recital ho va certificar fins i tot per passiva quan, en la darrera de les Variacions op. 3, de Szymanowski, el bastiment va trontollar imperceptiblement enmig del schumannià devessall de notes.

Blechacz toca amb una solidesa, energia, claredat, concentració i sensibilitat absolutes i allibera constantment ultrasofisticades sonoritats, però va caure en el parany del lluïment personal en els moviments ràpids del Concert italià, de Bach, i de la Sonata núm. 17, de Mozart. Quatre masurques, dos nocturns, la tercera Balada i la garratibant Polonesa heroica, de Chopin, van proclamar el seu enorme potencial. Té vint-i-quatre anys i, per tant, tot el temps del món per a interioritzar el discurs. Ara encara resulta un xic demostratiu, un artista descomunal que es proposa abans seduir que commoure.

Xavier Casanoves Danés
Avui