Cerca de crítiques

Enquesta

Gruberova fa embogir el públic del Liceu

23/4/2009 |

 

Programa: Edita Gruberova

Lloc i dia:Liceu

La soprano de Bratislava va tornar a enlluernar en una vetllada mozartiana.

 

Edita Gruberova arrasa. Canti el que canti, tingui dies millors o pitjors, la soprano de Bratislava té alguna cosa en el seu art que fa embogir el públic liceista.

No n’hi ha per menys: a més de 30 anys de la seva primera actuació al coliseu de La Rambla i amb més de 40 anys pujant als millors escenaris d’arreu del món, Edita Gruberova encara té molt per oferir; ella és precisament l’exemple més viu d’una carrera llarga, profitosa i que treu el millor partit a les possibilitats de cada moment artístic.

La vetllada mozartiana que la diva va brindar dimarts al Liceu no va ser per tirar focs artificials –com en altres ocasions inoblidables–, ja que el repertori escollit la va obligar a oferir una versió més intimista de si mateixa i no la més extravertida. La seva veu, encara fresca i plena d’inconfusibles harmònics, només va pecar d’un registre greu que va desaparèixer en instants clau de Martern aller Arten, de Die Entführung aus dem Serail, que va tancar la primera part, ària en què també va lluir una coloratura que encara és impecable.
La veterana artista també va enamorar amb un Dove sono cantat amb saviesa i bon gust, així com amb el seu Donna Anna, tota una lliçó de cant malgrat el seu acostumat amanerament en el fraseig.

Va ser rebuda i acomiadada, merescudament, amb l’entusiasme de les grans. Al seu costat, un atent Sebastian Weigle va respirar amb ella, al capdavant d’una aplicadísima Orquestra de l’Acadèmia del Liceu.

MANEL CEREIJO
El Periódico de Catalunya