Cerca de crítiques

Enquesta

Cromos, bisos i propines

1/4/2009 |

 

Programa: Cobla Sant Jordi. Anna Alàs, mezzosoprano. Dir: Salvador Brotons

Lloc i dia:Palau de la Música

Les figures del compositor i del director convidats en què es fonamenta el cicle Cobla, cor i dansa es fusionaven enguany en un Salvador Brotons per a qui la cobla no té gaires secrets. Sorprenia que ell mateix disposés un programa de línia clàssica per emmarcar la seva nova composició, encara que bé perquè es programen poc o bé per la nova visió que en va oferir, algunes obres resultessin innovadores. La cobla va experimentar un crescendo interpretatiu que es va iniciar amb inseguretat amb les sardanes d'Honorat Vilamanyà Ripoll, vila comtal i Vaixell il·luminat, però si la forma sardana ofereix algun avantatge és que dóna unes segones oportunitats que tant cobla com director van aprofitar per polir detalls sobre la marxa.

La fermesa litúrgica de Davant la Verge de Morera va contrastar amb el neguit dels magnífics Cromos d'història natural per a cobla i mezzosoprano que Brotons oferia en una primera audició en què van destacar l'amenaçadora La garota, la volàtil La libèl·lula, la misteriosa L'aranya i la juganera Grills i llagosta (que van saltar fins i tot del programa). El millor, un Puigsoliu de Joaquim Serra que la cobla té absolutament interioritzat i del qual Brotons va extreure una versió que va emocionar tant com meravellar. La contrastació insistent dels tempi i l'expressivitat interpretativa van anar teixint una tensió argumental que va esclatar en la pletòrica escena final, perfectament travada amb uns superbs Pep Moliner al fiscorn, Marc Timón al tible, Enric Ortí a la tenora i Carles Herruz a la trompeta. El preàmbul d'Un dia de març de Josep Solà com a homenatge pòstum, el bis de l'escena final de Puigsoliu i la propina de Cavalleresca de Serra van fer de la proposta el concert dels fora programa.

Josep Pasqual
Avui