Cerca de crítiques

Enquesta

Fills musicals

20/3/2009 |

 

Programa: Barcelona 216. Dir.: Virginia Martínez.

Lloc i dia:L'Auditori

La temporada pròpia del conjunt Barcelona 216 s'ha intersecat de manera lògica amb el Festival Nous Sons amb un programa que combinava tres compositors relacionats de manera més o menys directa amb la formació amb una de les principals figures de la creació musical actual, massa poc present a les nostres programacions. Ens referim al nord-americà John Adams, de qui Barcelona 216 va oferir com a primícia estatal Son of chamber symphony, estrenada el 2007. Si els blockbusters de Hollywood tenen seqüeles, per què no pot tenir la seva descendència una partitura d'èxit com la prèvia Simfonia de cambra de l'autor de Doctor Atomic? Virginia Martínez va saber conferir l'ímpetu rítmic imprescindible d'aquesta música exuberant i d'innegables tons lúdics, en especial en l'efervescent final, mentre que les múltiples transformacions del deliciós tema sobre el qual es construeix el moviment central van ser tractades amb gran cura.

La primera part incloïa dues peces estrenades per Barcelona 216, la primera signada pel fundador del conjunt, Ernest Martínez Izquierdo. Música per a un festival (1992) guanya en interès quan el discurs comença a disgregar-se, alternant passatges de febril agitació amb moments de creixent estatisme. Per la seva banda, Trame VIII (2008) de l'argentí Martín Matalon destaca per un acurat treball tímbric ben traduït per la batuta de Virginia Martínez, amb la participació decisiva d'Eve Payeur a la marimba. Malgrat tot, força més estimulant va ser la Self-Paràfrasi (1997), de Joan Guinjoan, una partitura de gran nitidesa en què, enmig de breus ràfegues de cites straussianes, sobresurt el rigorós món sonor del compositor de Riudoms. Com amb les referències a la Novena de Beethoven de l'obra d'Adams, el passat pot ser un bon trampolí creatiu.

Xavier Cester
Avui