Cerca de crítiques

Enquesta

El segle anterior

11/3/2009 |

 

Programa: Antoni Ros Marbà

Lloc i dia:Palau de la Música

Complerts ja els 101 anys de vida, el Palau de la Música Catalana ha tancat les celebracions del centenari de la seva inauguració fent una mirada enrere cap a algunes de les estrenes més significatives que han tingut lloc a l'edifici de Domènech i Montaner. Tot i que lògic, el criteri cronològic va fer que la primera part concentrés dues obres mestres, mentre que en la segona una partitura ultrapopular va antecedir la peça més anecdòtica.

El Cant espiritual, de Montsalvatge, a partir del poema de Maragall, està amarat d'una dolçor que es pot fer carregosa, tot i petits exabruptes dissonants que li volen donar una pàtina de modernitat. L'Orfeó Català i la Real Filharmonia de Galícia, sota la batuta convençuda d'Antoni Ros Marbà, van garantir la solvència dels resultats. El Concierto de Aranjuez, de Rodrigo, també es pot fer carregós, en aquest cas per la seva sobreexplotació. La subtilesa de David Russell, d'agrair en l'ubic adàgio, va tenir la seva contrapartida en un escàs ímpetu rítmic.

Alba Ventura quasi va aconseguir que oblidéssim que el so del clave és més apropiat que el del piano per al neoclassicisme de Falla al Concerto. Però va ser sobretot al Concert per a violí, d'Alban Berg, on la sessió va agafar ple significat. Sota la mirada còmplice de Ros Marbà, Daniel Hope va navegar amb suficiència tècnica i un so embolcallador per totes les facetes de l'obra, des de la lleugeresa de la jove Manon Gropius fins a la solemnitat fúnebre del coral luterà conclusiu, passant pel dramatisme més punyent. Poc importa que l'última nota fos poc angelical, Hope va fer justícia a una obra que, símbol d'un segle ple de llum i foscor, no ha deixat de commoure des de la seva estrena al Palau el 1936. Ara només falta saber quines obres s'hi estrenaran en el segle següent.

Xavier Cester
Avui