Cerca de crítiques

Enquesta

La Quarta de Mahler amb l'OBC

OBC, lucidesa en un programa més que atractiu

19/1/2004 |

 

La batuta de Martínez Izquierdo va saber obtenir el millor dels músics.

DIRECTOR Ernest Martínez Izquierdo
LOCAL Auditori
DATA 17 de gener del 2004

Ernest Martínez Izquierdo es va posar al capdavant de l'orquestra amb un dels programes més atractius que ha ofert fins ara l'OBC aquesta temporada. La primera part, que va ser breu però molt seductora, va començar amb Call, una petita obra per a quintet de metalls del compositor italià mort l'any passat Luciano Berio. El diàleg entre els cinc intèrprets, situats als extrems de l'escenari acompanyant la resta de l'orquestra, va servir de preludi per a Folk songs, obra també de Berio.
Aquestes cançons populars, interpretades amb molta expressivitat i veu clara per la soprano Inger Dam-Jensen, van resultar unes petites, gustoses i seductores llaminadures. Amb una senzilla però original orquestració, que afavoria el lluïment i protagonisme de la veu, músics i solista van obtenir un magnífic resultat final i de conjunt. La preciosa Loosin yelav i la delicada Lo fiolairé van ser exemples del bon gust en la detallista interpretació que l'orquestra va fer d'aquesta obra.
Gustav Mahler va agafar el testimoni de Berio amb la Simfonia número 4 en sol major. Martínez Izquierdo, respirant sempre amb l'orquestra, va saber obtenir el millor dels mú- sics. A l'Auditori es va sentir un Mahler molt intel.ligible, amb claredat musical, so equilibrat i un tutti potent sobre una bona base de la corda.
El primer moviment va estar a punt d'arrencar uns aplaudiments que, encara que fora de temps, estaven ben merescuts. L'orquestra s'hi va esforçar molt i va fer una lectura molt expressiva d'aquesta obra de Mahler. La vida celestial, lied cantat per Dam-Jensen, va tancar la simfonia i va provocar els aplaudiments (ara sí al seu lloc) per la bona feina dels músics.
Irene Acebal
El Periodico