23/2/2009 |
Programa: Duo Claret-Colom
Lloc i dia:Sala Oriol Martorell de l'Auditori de Barcelona
Amb aquest concert la Temporada de Cambra assolia un dels seus punts àlgids tot commemorant el desè aniversari de la inauguració de L'Auditori. Lluís Claret i Josep Colom hi oferien les dues Sonates per a violoncel i piano de Brahms complementades amb la transcripció de la Sonata núm. 1 per a violí i piano, la cèlebre Sonata de la pluja, així anomenada pel títol de la cançó del compositor -Regenlied- de la qual utilitza un fragment. Brahms era home d'amistats i companyonatges i, quan escrivia música de cambra, solia fer-ho pensant en algun amic. La núm.1 la va destinar al violoncel·lista Gänsbacher, que havia regirat cel i terra per promocionar-lo, i la Regensonate tenia el gran Joachim com a inspirador. Música de proximitat com l'amistat que es professen Claret i Colom, dos músics descomunals que es complementen a la perfecció. És un plaer advertir la plenitud individual i el grau de connivència, sobretot en l'actitud amatent de Colom, sempre espontani en la presa de decisions anivelladores.
L'any passat van deixar el llistó molt alt amb les Sonates de Beethoven i aquesta sessió brahmsiana rememora aquella de tan alta categoria. El seu duo és un punt de referència i en l'apoteòsica Sonata núm. 2 els resultats queden per al record. L'austeritat de Claret combina amb les subtils gradacions dinàmiques de Colom afavorides per una acústica ideal per al piano. En la transcripció de la Regensonate el violoncel ho té certament difícil en el registre agut i és en zones de risc com aquesta quan s'aprecia encara més l'entesa dels intèrprets.