Cerca de crítiques

Enquesta

Divergència d'interesos

17/2/2009 |

 

Lloc i dia:L’Auditori. Sala Simfònica. 13-2-2009.

Haydn: Simfonia núm. 49 “La Passió”

Penderecki: Concert per a viola i orquestra

Beethoven: Simfonia núm. 5

Roberto Díaz, viola. OBC. James Judd, director.

Amb el programa 21 es va confirmar que la temporada de l’ OBC camufla els riscs i el públic va al repertori, encara que s'hi incloguin obres com el Concert per a viola i orquestra de Penderecki amb l’excel•lent Roberto Díaz com a solista. L’ obra no és del millor ni del més sofisticat del seu autor, però mostra un interessant treball de tensió i incertesa on l’ orquestra sembla més responsable d’allò expressiu que l’exigent tasca del solista. El respectable va ser indiferent a l’obra i entusiasta amb el solista, especialment després del bis, merament virtuosístic. La Simfonia núm. 49 de Haydn que va obrir el concert, també va tenir una sort semblant. I és que els abonats a l’OBC tampoc estan molt acostumats al Haydn d’ Esterháza, encara que estigui servit per James Judd a mode de sonata da chiesa, clavicèmbal inclòs.

Va arribar l’esperada Cinquena Simfonia de Beethoven en un discurs sense sorpreses i amb un satisfactori treball de l’orquestra. Judd va seguir els preceptes interpretatius dels darrers temps en quant a la timbala (al costat dels contrabaixos, moderadament sonor però sec, amb un ús del mànec de les baquetes i feltres petits i durs); a l’execució de totes les repeticions; al vibrat i als temps, àgils fins a l’urgent, sense substituir la tensió per velocitat. Va ser una d’aquelles lectures vigoroses i amb nervi que, sense caure en l’ampul•lositat ni el tremendisme, va oferir coherència i contrastos. Per exemple, en l'Andante, que va calibrar bé el caràcter cerimonial, o en l’atac del quart, èpic i emocionant fins al darrer acord. En resum, un Beethoven d’ èxit –i no del fàcil- en la línia estàndar de les formacions simfòniques actuals que va merèixer l’espera d’una primera part insubstancial per alguns i que va culminar la sessió per d'altres.

Albert Ferrer i Flamarich