Cerca de crítiques

Enquesta

La batuta del violinista Pinchas Zukerman

12/2/2009 |

 

Lloc i dia:Auditori

El mestre va dirigir una ben dotada però només correcta Royal Philharmonic Orchestra a l'Auditori.

 

Visita de la Royal Philharmonic a l'Auditori, amb el violinista Pinchas Zukerman al capdavant. El mestre israelià és el principal director convidat de l'orquestra londinenca amb què afronta una gira d'Ibercamera que ha passat per Girona i Barcelona. El concert, amb peces d'Elgar, Brahms i Txaikovski, va transcórrer pels camins previstos però sense que passés res excepcional.

La idea que un famós solista no coincideix sempre amb un bon director va sobrevolar per la sala, encara que s'ha de dir que una formació tan homogènia com la londinenca no ofereix problemes per a qualsevol músic de nivell que es posi sobre el podi. I això és el que va passar. El repertori presentat va complir el seu objectiu, però sense marcar la diferència que solen donar els solistes convidats, en aquest cas la sensible violinista alemanya Viviane Hagner i la violoncel.lista canadenca, i dona de Pinchas, Amanda Forsythe.

La interpretació dels tres moviments de la Serenata en mi menor, d'Elgar, de marcat aire pastoral, va posar de seguida de manifest el poder i equilibri de la corda de l'orquestra. La bona tècnica dels intèrprets ens va fer pensar que el Doble concert per a violí, violoncel i orquestra de Brahms donaria més joc, però no va passar de la correcció. Va funcionar l'acoplament cambrístic de les dues solistes i l'orquestra va aportar les dosis precises de diàleg rebaixant quan convenia el to per adaptar-se a Hagner i Forsythe, però va faltar aquell toc d'inspiració que arrodoneix una bona interpretació.

POTENCIAL
El gran potencial de la Royal Philharmonic va aparèixer amb la Simfonia, número 4 de Txaikovski. L'al.lusió a la fatalitat que ens impedeix ser feliços sorgeix com a idea musical. Fases tocades per la corda en pizzicato i altres amb instruments de vent i metall es van succeir fins a arribar al cim de la festa popular. Aplaudiments i dos bisos: Variacions Enigma, d'Elgar, i una petita peça de violí amb Zukerman van deixar un bon gust de boca final.

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periòdico de Catalunya