Cerca de crítiques

Enquesta

Mozart desajustat, Oue amb claca

2/2/2009 |

 

Lloc i dia:Auditori de Barceona

Només alguns entusiastes van mostrar obertament el seu suport a la continuïtat del director de l'OBC.

 

L'espectacle estava, d'entrada, servit, i prometia una vetllada mogudeta. El públic que va anar divendres al concert setmanal que l'OBC ofereix a l'Auditori va ser rebut per un grup d'estudiants de l'ESMUC que repartien octavilles. Els rumors asseguren que Eiji Oue, el director titular de l'orquestra, corre perill a causa d'uns presumptes plans de la directiva de l'OBC que no comptarien amb el músic nipó en el futur; el fullet divinitzava el músic japonès amb passió encesa i incitava l'audiència a sumar-se als molts músics del col.lectiu que, amb dents i ungles --i referèndum guanyat amb el 90% dels vots--, intenta mantenir Oue; el text acabava amb una invitació a ovacionar el director cada vegada que sortís a l'escenari.

L'enrenou esperat es va quedar en gairebé res: el va rebre un xivarri més o menys moderat i el crit insistent d'un únic entusiasta que es va fer notar en diverses ocasions. El públic, en tot cas, va estar la mar d'entretingut: uns opinaven amb convenciment que quan Oue puja al podi l'orquestra sona a glòria; d'altres es queixaven rondinant que sabien per fonts fidedignes que a l'artista nipó tot li sembla beautiful en els assajos i, és clar, "per això els músics prefereixen aquest director, perquè no els fa treballar".

Polèmiques a banda, el menú íntegrament mozartià es va servir amb poca delicadesa per part d'una OBC amb una secció de cordes desajustada --especialment en la Simfonia N. 35-- i amb el cada vegada més acusat happyflowerisme histriònic al qual Oue ja té acostumat els seus fans barcelonins.

Oue va encomanar el seu frenesí als reduïts faristols en la Simfonia N. 39, oferint una versió interessant de l'obra, per densitat dramàtica i au- dàcia afectiva. El millor, el Concert per a piano i orquestra N. 24, amb Lluís Rodríguez Salvà com a solista, que amb execució timbrada --faltant-li una mica de presència en el discurs musical i tot-- va demostrar ser un bon administrador de l'expressió. Les postres es van servir amb flors per al director i claca moderada.

MANEL CEREIJO
El Periódico de Catalunya