ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Ressurrecció sense mort

29/1/2009 |

 

Lloc i dia:22-1-2008. Sala Simfónica. L’Auditori de Barcelona.

Xostakóvitx: Obertura Festiva op. 96

Mahler: Simfonía núm. 2 “Ressurrecció”

22-1-2008. Sala Simfònica. L’Auditori de Barcelona.

Marina Xàgutx, soprano. Zlata Bulitxeva, mezzosoprano. Cor i Orquestra del Teatre Mariinski de Sant Petersburge. Valery Gergiev, director.

 

Ibercamera va commemorar els seus vint-i-cinc anys d’activitat a Barcelona amb Valery Gergiev. Com a regal el director va oferir l’ Obertura Festiva op. 96 de Xostakóvitx que va acomplir amb les circumstàncies per la brillantor, la manca de fatuïtat i el frenesí virtuosísc exigeix aquesta peça en la versió per a metalls i percussió.

La Segona de Mahler va corroborar que els camins surcats per Gergiev són els d’una hermenéutica que recullen els joves valors de la direcció. El Mahler de Gergiev defuig la proverbialitat, l’ostentació, el preciosisme, el transcendental i el lacrimògen. Tendeix a la calma tot i ser urgent; a la tendresa (segon i tercer moviments) tot i ser dur; i és coherent (primer i cinquè moviments) tot i mostrar la simfonia en la diversitat de cada moviment: tendeix al puzzle més que a la narració. Per això, no aposta pel drama, ni per excessives tensions dialèctiques i acumulatives. Es justifiquen així l’absència de catarsi i un concepte tancat a la mort i al seu misteri: no es desarrela de la vida. Serveixin d’exemple les estereofonies que poc van tenir de meta-realitat. La mística sorgeix de la pròpia experiència com va demostrar l’ Urlicht, tractat com un lied i no com una íntima pregària.

L’ orquestra rusa va oferir un excel•lent rendiment malgrat alguna imprecisió de les trompes i la sequetat dels platerets, d’atacs molt forts i poc reverberants. Correctes les solistes i millor el cor amb un so inequívocament eslau, ideal per a la litúrgia ortodoxa tant en l’espectral de les seves primeres intervencions com a partir del fortíssim “Auferstehn”. Això sí, va mancar una corda tenor més potent. Un detall de mestre: l’efecte ondulant en la cantilena de la secció central del Scherzo.


Albert Ferrer i Flamarich

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet